El dia 7 de juliol, solemnitat de Sant Ot, Patró de la ciutat i de la Parròquia de La Seu d’Urgell, va ser celebrat amb major intensitat enguany, en escaure’s els 900 anys de la seva mort (1065– 1123).
A la Catedral de Sta. Maria, de la qual va impulsar-ne l’edificació, va tenir lloc la solemne Eucaristia de la festa presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pel Capítol de Canonges de la Catedral i preveres de la ciutat. Hi van assistir l’Alcalde de la ciutat, Il·lm. Sr. Joan Barrera, acompanyat de regidors de la Corporació Municipal així com representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i representants dels diferents moviments i grups de la ciutat i una gran quantitat de fidels.
A la seva homilia l’Arquebisbe destacà els principals trets de la vida de St. Ot i, sobretot, com fou un Pastor que guià amb amor el Poble de Déu que li havia estat encomanat. Mons. Vives destacà com la vida de St. Ot podríem dir que va tenir per divisa la frase de St. Agustí “Amoris Officium, Pascere”: l’ofici de Pastor és ofici d’amor, perquè Sant Ot destacà pel gran amor que va tenir envers les ovelles de la Diòcesi d’Urgell que li havien estat confiades. I va comentar l’Evangeli proclamat de Joan 15: El manament de l’amor i ser amics del Senyor.
Sant Ot, bisbe d’Urgell, era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. De primer els pares el van dedicar a les lletres, després va canviar els llibres per les armes durant algun temps. Fou ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095). Segons la documentació, consta que l’any 1087 era ardiaca de la Seu d’Urgell i és esmentat com a bisbe electe d’Urgell l’any 1095, quan el seu antecessor encara tenia el càrrec episcopal. S’ha de pensar que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l’any 1097, ja que en un document del 28 de maig d’aquest any se l’esmenta com novi electi episcopi i el 23 d’octubre ja se l’anomena urgellensis sedis episcopo.
Sant Ot d’Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I de Pallars Jussà i Ermengol V d’Urgell. Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d’altres, entre les quals sobresurt la catedral d’Urgell. Es conserva la carta amb què es va dirigir als seus fidels, atorgant abundoses indulgències a tots els qui amb llurs donatius anuals contribuïssin a refer la catedral ‘quasi esberlada’ (‘pene fracta’). L’any 1098, a instàncies d’Ot, el papa Urbà II confirmà els béns i el territori del bisbat d´Urgell.
Al final de la Missa es van cantar els goigs al Patró Sant Ot amb música de Joaquim Boquet. Posteriorment, al jardí adjacent a la Catedral, a plaça dels Oms, es repartí la tradicional coca i vi i tingué lloc una ballada de sardanes oferta a càrrec de l’Associació d’Amics de la sardana.
D’altra banda, també en el marc de la festivitat de Sant Ot, dissabte 8 de juliol, a les set del vespre, va tenir lloc un concert que oferirà la coral Veus de la Seu, sota la direcció de Toni Bernadó. L’acte musical, organitzat per la Germandat de Sant Sebastià, es va fer a la Sala La Immaculada.
Al llarg de tot el curs 2022-2023 s’ha anat preparant la festa amb un cicle de conferències sobre la figura de Sant Ot organitzat per la Parròquia de St. Ot, l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, juntament amb l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU), i el suport de Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Les conferències van tractar sobre el context de la seva època, els seus orígens familiars, el protagonisme de Sant Ot en la construcció de la catedral i el culte que se li ha retut al llarg dels segles. Igualment, la visita guiada que clou el cicle es va centrar en l’edifici catedralici, obres que va iniciar i impulsar.
També s’ha editat un llibret sobre Sant Ot Bisbe d’Urgell dins la col·lecció de Sants i Santes del Centre de Pastoral Litúrgica amb text de Mn. Benigne Marquès.
