Arreu del Bisbat d’Urgell s’han celebrat solemnement els actes litúrgics corresponents del Tridu Pasqual, que s’inicia amb la Missa Vespertina de la Cena del Senyor de Dijous Sant, té el seu centre en la Vetlla Pasqual, i es clou amb les vespres del diumenge de Pasqua.
Dijous Sant, l’Arquebisbe d’Urgell va celebrar al vespre a la Catedral de Sta. Maria de La Seu l’Eucaristia de la Cena del Senyor amb els Canonges i el poble fidel, proposant que en aquest Tridu ens identifiquem amb el deixeble que Jesús estimava, el qual sap captar per un do de l’Esperit, amb fe i amor, els més íntims detalls de l’amor “humil i humiliat” del Crist abaixat. L’Arquebisbe rentà els peus a uns avis de la Llar St. Josep i animà a viure amb joia aquests dies sants, preparant bé els celebracions i vetllant per tenir el cor posat en el Senyor.
Divendres Sant durant la celebració de la Passió a la Catedral, Mons. Joan-Enric Vives va convidar els nombrosos participants a la celebració litúrgica a contemplar amb devoció i agraïment -identificant-se amb el deixeble que Jesús estimava- el rostre del Crist crucificat, totalment entregat per nosaltres, en el qual es manifesta plenament l’amor de Déu envers la humanitat i envers cadascun de nosaltres: “En Ell trobarem la inspiració i la força per donar-nos amb generositat i fidelitat als altres segons el cor de Déu”.
A partir de dos quarts de nou del vespre, pels principals carrers del centre històric de la Seu van desfilar els deu passos de la tradicional processó del Divendres Sant, que va tenir el seu punt de partida a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, seguint pel carrer Major, pel carrer dels Jueus, el carrer Sant Josep de Calassanç, el passeig Joan Brudieu, el carrer Lluís de Sabater, finalitzant el recorregut al mateix carrer Major. Acompanyaven a l’Arquebisbe d’Urgell, que tancava la processó, Mons. Josep M. Mauri, Vicari General, i Mn. Ramon Porredon, canonge emèrit de la Catedral. El consistori municipal de la ciutat en ple, encapçalat per l’Alcalde Il·lm. Sr. Albert Batalla, així com representants del cossos de seguretat presents a la ciutat, han pres part en aquesta sentida manifestació de religiositat popular que remunta el seus orígens als inicis del segle XVII (1603) i que enguany ha comptat amb una nombrosa participació.
