Déu ens atreu a ser fidels al seu amor i més que manar-nos-ho, ens hi invita delicadament i amb tendresa infinita: “Veniu a Mi, preneu el meu jou i feu-vos deixebles meus que Jo sóc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs que tant desitjàveu. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera!” (Mt 11,28-30). Ell ens atreu “amb llaços d’amor” (Os 11,4) cap a una vida més feliç, una existència plena de sentit, una vida que es dóna per amor i per a l’amor. Això és la santedat. I això ha de ser el que més estimem i volem. “Estimar-te i servir-te sempre i en tot” deia la nova beata Anna Maria Janer.
El Concili Vaticà II reclama dels cristians que visquem la santedat, a la qual tots estem cridats, i que amb l’ajut de la gràcia, tots podem assolir, si ens deixem treballar per Déu mateix. El baptisme ha imprès en cadascun de nosaltres la imatge del seu Fill i ens ha omplert de l’Esperit Sant; ens ha “divinitzat”, diuen els sants Pares cristians d’Orient. D’aquí ve que “tots els fidels cristians estan cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, i aquesta santedat suscita un nivell de vida més humà, àdhuc en la societat terrenal” (Concili Vaticà II, Lumen Gentium 40b).
A vegades ens pot semblar impossible, i el diable -que és el Mentider- ens va assegurant capciosament que no ho podrem assolir i que només ens espera el buit i la negror de la mort eterna. Ens diu mentides sobre nosaltres mateixos, sobre el pròxim i sobre Déu. Però la veritat és que la llum del Crist ha il•luminat el món i les nostres vides, amb la seva Redempció. Per això cada sant i beat és una guspira d’aquesta llum redemptora que il•lumina el món i enriqueix l’Església, l’Esposa santa de Jesucrist. Per això necessitem els ànims i l’exemple dels sants, els qui han sortit vencedors en la gran tribulació. L’exemple i intercessió de la beata Anna Maria Janer (ella visqué i estimà en el segle XIX, tan convuls) ens ajudarà a aprendre el camí més segur pel qual, enmig de les vicissituds del món, podrem arribar a la perfecta unió amb Crist o santedat, segons l’estat i condició de cadascú (cf. LG 50).
Ens ho recordava amb força el Cardenal Amato, legat del Papa, en l’homilia de beatificació d’Anna Maria Janer: “Lloem plegats el Senyor pel do que avui reben Catalunya i Espanya en la persona de la nova Beata. Una vegada més, la vostra noble pàtria és terra fecunda de santedat i de caritat cristiana. Que aquesta nostra celebració esdevingui un gran signe d’esperança per a tots. No ens deixem empresonar per la tristesa del nostre temps. Seguint l’exemple de la Mare Anna Maria Janer, catalana d’una peça, no perdem l’esperança, i mantinguem-nos ferms en la fe i forts en l’esperança.”
