“La Doctrina Social de lÉsglésia” fou el tema desenvolupat enguany en les Jornades de Teologia, que es van dur a terme entre el 30 i 31 d’agost, amb les intervencions i ponències del doctor en dret i llicenciat en filosofia, Eduard Ibáñez, i la tradicional intervenció del coordinador de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i també doctor, en filosofia i teologia, Francesc Torralba. Les Jornades de Teologia van ser inaugurades per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, que va fer en la presentació un repàs de les darreres novetats que s’havien produït en els mesos d’estiu i també va encoratjar els assistents a encarar el nou curs amb esperança malgrat les dificultats que es presenten.
Aquestes jornades es van celebrar en format digital per segona vegada, a travès de la plataforma “youtube”, i van seguides per un públic molt nombrós en directe ja el primer dia, amb més de 470 visualitzacions en directe i un màxim de 70 persones connectades alhora.
El Dr. Eduard Ibáñez, que ha estat responsable de Justícia i Pau, va fer dues ponències parlant dels fonaments de la justícia i la pau, fent primer una aproximació a la Doctrina Social de l’Església, on va explicar abastament en quins eixos es basa; desenvolupant els fonaments de la justícia social, incloent els elements indiscutibles de la dignitat humana, el camí cap al desenvolupament integral, i el que significa el repte de l’ecologia integral; i acabant les seves intervencions, ja al final de les seves ponències, parlant dels camins de la pau: la urgència de construir la pau, anant més enllà de l’acció i obrint-se al do de Déu de la pau, superant la violència i establir realment els nous camins per configurar una nova fraternitat. Pel Dr. Ibáñez, la DSE és una gran desconeguda, un tresor amagat, que s’ha de fer conèixer no només intraeclesialment, sinò també a fora de l’Església en els àmbits laics; en aquest sentit hem de fer una reflexió sobre la realitat social a la llum de la fe i ser agents d’aquesta evangelització de la realitat social, conquerint el nostre dret a expandir els nostres criteris, a fer denúncia d’allò que és incorrecte, malgrat que la DSE no és un projecte polític, ni ofereix solucions tècniques, però és un diàleg amb el món, adreçat a cristians i no cristians.
Les bases de la DSE s’arrelen en el designi d’amor de Déu per la humanitat, un Déu que és amor i es manifesta en l’experiència humana; en la percepció de que Jesucrist és expressió plena i definitiva de l’amor de Déu i una promesa de salvació universal; en que la persona humana és imatge de Déu i en què anticipem en Regne de Déu a la terra. La preservació de la dignitat de la persona ha de beure del concepte que una societat justa ha de protegir la dignitat de la persona i garantir el seu desenvolupament integral i que, la concreció de la persona com a “imago Dei” ens porta al respete als drets humans, perquè a més, Déu ha assumit la condició humana i l’ha redimit, l’home és un ésser cridat a la relació i la unió amb Déu, i és únic i irrepetible, relacional i social i hi ha una dignitat igual per a tota persona. Eduard Ibáñez va citar en les seves exposicions al Papa Francesc, i precisament va voler cloure la seva intervenció amb una cita seva de Laudato Sí, que va considerar una Encíclia valenta i molt adeqüada als temps que vivim: “L’espiritualitat cristiana proposa una manera alternativa d’entendre la qualitat de vida, i encoratja un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obssesionar-se pel consum (…) un creixement amb sobrietat i la capacitat de gaudir amb oc. És un retorn a la simplicitat que ens permet aturar-nos a valorar les coses petites, agrair les possibilitats que la ofereix la vida sense enganxar-nos al que tenim, ni entristir-nos pel que no posseïm. Això suposa evitar la dinàmica del domini, de la mera acumulació de plaers”.
https://youtu.be/BwzhUIL-8DY
Ponència del Dr. Francesc Torralba
El dimarts dia 31, el Dr. Francesc Torralba va fer també una breu introducció a la Doctrina Social de l’Església per després iniciar una profunda reflexió sobre com s’estan mostrant les múltiples cares de la globalització, com s’està articulant un món a diverses velocitats que deixa enrrera una part important de la societat, amb la digitalització de les diverses àrees de la gestió quotidiana, ja sigui en làmbit de l’educació, de l’empresa, de les relacions socials i fins i tot familiars.
Va voler anar més enllà de l’exposició diatrònica i sincrònica del ponent anterior, (que també havia parlat de l’evolució de la DSE al llarg del temps, començant en el Papa Lleó XIII i fins el Papa Francesc i també a través dels temes de la justcia, la pau i el perdó). Torralba es va voler focalitzar en dues temàtiques molt actuals: mostrar diversos aspectes de la globalització d’una banda, i de l’altre va parlar de la digitalització i la robotització del món en el que estem vivint; també va donar pautes pel discermient que es pot fer en clau cristiana en cadscun dels temes.
Analitzà les llums i les ombres dels dos aspectes d’aquesta evolució que s’està vivint, cercant destacar allò que de la globalització resulta bell i útil, més enllà dels greuges que significa. Va utilitzar dos grans textes: “Caritas in Veritate”, la tercera Enciclica de Benet XVI, i “Fratelli Tutti”, del Papa Francesc.
El teòleg va tractar dels diferents aspectes de la globalització que l’Església proposa per al món, que en el fons, es la proposta d’una globalització de la dignitat humana, dels drets de les persones i dels pobles; els principis bàsics de la èitca i de l’antropologia cristiana. Per Torralba, la globalització que proposa la DSE ens empeny a seguir el fil de les propostes del teòric del periodisme Marshall McLuhan, i la seva idea del “poble global”. Va apuntar que avui tot està interconnectat i no hi ha mons aliens, i que, de fet, tot està interaccionant amb nosaltres, i malgrat la nostra llunyania temporal o en l’espai no ens deixarà d’afectar. La raó està en què és la consequència de l’impacte de les comunicacions en la nostra vida quotidiana: ens acosten a tots i fan que vivim en un poble global; el món s’ha fet petit. Aquesta situació ens convoca a veure la realitat amb ulleres de llarga vista i hem de mirar de manera àmplia, universal, amb voluntat d’arribar a tots els àmbits i cultures de la terra; i això coincideix amb el nostre tarannà cristià.
Va parlar aleshores de l’aplicació dels criteris i les bases de la DSE en la creació de nous vincles de fraternitat, de com crear aquest horitzó i que això sigui un motiu d’entusiasme.
Tractà, en la seva primera dissertació, diversos àmbits: en l’àmbit econòmic i financer, quan només té com a objectiu el guany i el màxim rendiment és durament criticada pel papa Francesc; perquè ha de permetre el repartiment ètic dels béns. Entre economia i ètica ha de tenir relacions d’amistat. També parlà de l’àmbit de les comunicacions i la tecnologia, i va apuntar que una major comunicació no vol dir una major saviesa ni tampoc major qualitat de la transmissió. Va acabar parlant de la globalització cultural que acaba escombrant les cultures locals, i va recordar que el Papa Francesc assenyala que aquesta globalització no ha de posar en perill la diversitat cultural dels pobles que hi ha en el món i que s’han anat desenvolupant al llarg de la història.
En la segona ponència va parlar de la digitalització i la transició digital, del procés que s’està vivint cap a la tecnificicació i digitalització de tots els àmbits. Aquesta transició, juntament amb l’ecològica, està sent molt impulsada per tots els governs del món. El Papa Francesc parla de “conversió digital”: hem de fer aquesta conversió per a fer possible que segueixi la vida sobre la terra, a causa de la pèrdua de recursos naturals. A més, a causa de la pandèmia i el confinament ha obligat digitalitzar molts processos, com el de l’ensenyament, les relacions laborals i familiar, en l’atenció sanitària, i això ens ha portat a “eliminar” el cos, és a dir a viure molts d’aquests processos tradicionalment personals, través de la xarxa. Això porta a la despersonalització i a la desmaterialització, que és un guany per la rendabilitat del sistema capitalista per l’increment de mercat i per la facilitat de la materialització del desig. Malgrat aquesta facilitat, el Dr. Torralba va plantejar si era possible digitalitzar-ho tot, concloent que hi ha processos humans que mai podran ser traspassats a la xarxa. Per què hi ha un valor important: com ens diu Amoris Laetitia, hi ha un valor important en les persones i en l’encarnació (element configurador de la nostra identitat cristiana), i en relació afectiva i amorosa. Hi ha un valor en el contacte presencial que no pot ser substituïble.
L’Arquebisbe Joan-Enric va cloure les Jornades, (que també va seguir en directe des de les instal.lacions de ràdio i vídeo del Bisbat, al Palau Episcopal) i va adreçar als assistents un missatge d’esperança en la que la Doctrina Social de l’Església és motiu d’inspiració i de força per encarar els reptes vigents.
https://youtu.be/349cQwr4578
