En aquest Mes missioner i durant els treballs de l’Assemblea Especial per a la Regió Panamazònica del Sínode dels Bisbes, on nou països germans de l’Amèrica Llatina hi estan implicats, s’escau la festa de la Mare de Déu del Pilar. Us convido a invocar-la ja que Ella és la Mare de l’Església, el “Pilar de fortalesa” per als creients, i l’Estrella de la nova evangelització.
Maria és Pilar ferm dels missioners i “empara, venerada amb diverses advocacions a tota l’Amazònia” (Document preparatori del Sínode n. 147). Ella és model per a l’Església que “escoltant religiosament la Paraula de Déu i proclamant-la confiadament… (vol que) tots, escoltant, creguin l’anunci de la salvació; creient, esperin; i esperant, estimin” (Concili Vaticà II, D.V. 1). Maria escoltava Déu amb tota atenció i puresa, meditava la Paraula i la guardava en el seu cor, fent-la fructificar, ja que la posà en pràctica, esdevenint la primera i la més fidel deixebla del seu propi Fill, la més gran “missionera”. La Verge Maria va posar tota la seva vida al servei de Jesús i del Regne de Déu. Ha estimat decididament tots els qui la necessitaven i ha estat ferma al peu de la Creu, traspassada pels dolors del seu Fill, i ha acompanyat maternalment els apòstols, des del Cenacle, en la seva gran missió evangelitzadora.
Pensem avui en la bonica tradició que assegura que Maria es féu present vora el riu Ebre, per animar l’apòstol St. Jaume, afeblit per les pors i els desànims que tot missioner pot trobar en els seus treballs apostòlics. I Ella l’ajudà com a Mare, l’animà a prosseguir la missió, el sostingué amb amorosa pietat perquè, recuperat, fos fidel a la missió encomanada. I ara podem estar segurs que continua acompanyant els apòstols i missioners d’avui, cadascun dels qui volem anunciar l’Evangeli amb nou ardor, a la nostra societat i a tot el món. Que Ella vingui ara a nosaltres i ens porti l’esperança que neix de la fe i el coratge que es nodreix de l’abandó confiat en mans de Déu.
L’advocació del Pilar també ens fa adonar dels lligams espirituals i culturals, positius i familiars que compartim amb els pobles germans de la comunitat iberoamericana de nacions, l’anomenada hispanitat, on es troba l’Amazònia. Els 22 països d’Iberoamèrica -19 països d’Amèrica Llatina de llengües castellana i portuguesa, més Andorra, Espanya i Portugal-, formem avui la Conferència Iberoamericana. El Principat d’Andorra serà amfitrió el 2020 de la Cimera de Caps d’Estat i de Govern d’aquesta Conferència, i ara ja ostenta la Secretaria “pro tempore”. Amb aquestes nacions compartim moltes realitats però ens alegrem sobretot de compartir també la fe cristiana que els coratjosos missioners hi varen sembrar. Ens admira avui la grandesa de la gesta de l’extensió de la fe. Catalans i andorrans tenim lligams d’afecte, de tradicions comunes, de solidaritat, d’aportació compartida que hem de defensar davant un món global, que tendeix a la despersonalització i al desarrelament. Tenim unes arrels comunes històriques i culturals que hem de fer fructificar en germanor, respecte i amor mutu. Que fem tot el possible per enfortir i renovar la fraternitat amb Aragó, amb Espanya i Portugal, i amb tots les països d’Iberoamèrica. Ho encomanem avui a la Mare de Déu del Pilar!
