Sant Pau, fonament de la nostra fe

La solemnitat de St. Pere i St. Pau que dilluns celebrarem clou l’any paulí amb motiu dels dos mil anys del naixement de l’apòstol dels pagans. És bo recordar el que el Papa Benet XVI deia a la carta de novembre 2008 dirigida al Cardenal Herranz, en nomenar-lo “Enviat especial seu” a la clausura de l’any jubilar de St. Fructuós de Tarragona. Afirmava: “Desitjant confirmar en la fe el poble d’aquest país, sembrada per Sant Pau en els temps apostòlics…” Ens cal manifestar l’agraïment per aquesta paraula papal sobre el fet que St. Pau va sembrar a Tàrraco l’Evangeli i aquest convenciment és motiu de joia per a les Diòcesis de Catalunya, que estimem St. Pau, com “l’apòstol del nostre poble”.

No deixem passar per alt la seva festa. Sempre hem de tenir Pere i Pau com a germans majors ben estimats, coneguts i imitats, ja que són els fonaments de la nostra fe apostòlica i catòlica. Així ho festegem en la diada joiosa que els agermana en l’entrega apostòlica i en el gloriós martiri. Així mateix ho presenta la iconografia que els uneix ben “abraçats” per una delicada i amorosa germanor. Els sepulcres dels dos grans apòstols són el gran tresor de l’Església de Roma, que presideix totes les Esglésies en la caritat. I el successor de Pere, segons la promesa del Crist (Mt 16,17-19) és el Pastor universal de tot el poble de Déu i el qui la uneix en una única comunió.

Pere és sobretot el garant de la “unitat” de l’Església universal. Com diu el Papa Benet XVI, ell fa “que l’Església no s’identifiqui amb una sola nació, amb una cultura o amb un Estat. Que sigui sempre l’Església de tots. Que reuneixi tota la humanitat més enllà de qualsevol frontera i, enmig de les divisions d’aquest món, faci present la pau de Déu, la força reconciliadora del seu amor”

Pau és l’apòstol dels pagans, arrelat en un gran amor a Jesucrist. Sempre parla d’Ell, a qui segueix amb radicalitat i a qui predica sense parar, tant si és oportú com si no ho és. Pau ens fa adonar sobretot que l’Església ha de ser “catòlica”, oberta i universal, missionera i atraient per a totes les cultures i les persones.

Les seves Cartes, que llegim amb assiduïtat durant tot l’any litúrgic, expliquen un únic gran tema: que la salvació ve de la mort de Crist, i no de les nostres obres. Podem subratllar que la salvació-gràcia és per a Pau el centre de l’Evangeli, l’única manera correcta d’entendre la creu i la resurrecció, i és el criteri de la nova existència del creient. I des d’aquest únic principi desenvolupa la seva teologia i la seva espiritualitat, amb les aplicacions a les diverses situacions que els cristians hem d’afrontar (cf. B. Maggioni). La salvació-gràcia canvia d’arrel la manera de concebre la relació amb Déu, que és una relació d’acollida i d’agraïment. També canvia les relacions a l’interior de la comunitat, on cal que regni l’ordre de la donació recíproca i no tant l’estricta justícia. I també modifica la relació de l’Església i el món, que ha de ser una relació de servei i no d’autoglorificació.

Estimem la santedat de Pau, intentem aprofundir i si podem memoritzar passatges profunds de les seves Cartes… I sobretot, imitem la seva amistat ardent amb Crist i la seva entrega a la missió de fer-lo conèixer i estimar.

Compartir