Avui s’escau la festa de la Conversió del gran apòstol Sant Pau, que volia arribar fins als confins d’Occident, llavors la Hispània del temps romà (cf. Rm 15,14-33), i segurament venir a Tarragona, la ciutat imperial. I els Bisbes de Catalunya vam creure que realment hi va venir amb tota probabilitat atenent a diversos factors històrics molt contundents. De fet el 2008, Any jubilar del segon mil·lenari del naixement de Sant Pau a Tars, actualment Turquia, els Bisbes de Catalunya vam redactar un breu document, «Pau, apòstol del nostre poble», on agraíem que Pau hagués predicat la fe a les nostres terres de Catalunya. El més probable és que des de Tarragona, on hauria sofert un “exili” vigilat (en parla la Carta de Climent de finals del segle primer), l’anunci de la fe hagués anat arribant fins a les nostres terres.
Hem d’estar desitjosos de seguir avui les petjades de l’Apòstol de les nacions, que llegim tant abundantment al llarg de l’any litúrgic. Sant Pau, el gran seguidor del Ressuscitat, sempre ens assenyala el camí del Senyor i del seu Evangeli, de la comunió en l’amor, de la coherència entre la fe i la vida. Convertit de perseguidor dels cristians en apòstol del Senyor, portà l’amor a Jesucrist per tot l’Imperi romà, edificant comunitats molt vives. La predicació de Pau és motiu de goig i de responsabilitat per a les nostres Esglésies diocesanes. Pau fou un místic, un apòstol, un mestre, un pastor, un missioner. La seva vida va estar tota ella posada al servei de la comunicació de l’Evangeli. Jesucrist va omplir el seu cor des de l’experiència de Damasc fins al seu martiri a Roma. Crist ressuscitat a qui estimava bojament fou el seu centre, el motor i el sentit de la seva vida i de la seva predicació. I ja que Pau va entendre que la seva tasca era la de comunicar un Evangeli d’amor, de vida i d’esperança per a tothom, «Ai de mi si no anunciés l’Evangeli!» (1Co 9,16) també nosaltres, dos mil anys després, volem portar aquest Evangeli a tots i a tot arreu, perquè tinguin vida a desdir.
Seguint les seves Cartes, us proposo de renovar l’esperit amb la pregària, deixar-nos portar per l’Esperit, viure la conversió dels cors, intensificar l’amor a l’Eucaristia i ajudar solidàriament els pobres i necessitats. Rellegim-les, aquestes cartes de Pau, per redescobrir-hi els tresors de saviesa i de vida cristiana que s’hi amaguen. Cal intensificar els esforços per anunciar de paraula i d’obra l’Evangeli, imitant les petjades i l’exemple de Pau, sempre amb anhel missioner. I treballar activament per la comunió i la unitat de l’Església. Avui quan acabem la Setmana de pregària per la Unitat dels cristians, podem renovar el compromís ecumènic d’estimar-nos i valorar-nos com a germans, ja que tots compartim un mateix baptisme i un mateix Esperit que «ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abbà, Pare!”» (Rm 8,15).
A la Carta als Romans, Pau manifesta que, quan passi per Roma anant cap a Hispània, portarà «la plena benedicció de Crist» (Rm 15,29). És aquesta mateixa benedicció que hem de demanar dos mil anys després al Senyor, per a la nostra diòcesi i les altres diòcesis germanes de Catalunya, totes deutores de Pau. I que com ell mateix deia «El Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén.» (Rm 15,13).
