Salutació del Copríncep Episcopal en la diada de la Constitució Andorrana

Cada 14 de març celebrem amb noble orgull l’aprovació en referèndum de la Constitució del Principat d’Andorra. Va ser adoptada en sessió solemne pel Consell General, celebrada el dia 2 de febrer de 1993, i entrà en vigor el 28 d’abril d’aquell mateix any de 1993. Fou l’exercici ple de la nostra sobirania que ens dotà d’una norma de màxim rang, que il·lumina i orienta el viure del nostre país. Són ja quasi vint anys d’aquell moment històric que obrí el futur de les generacions andorranes, definint el nostre país com “un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social” (art. 1 de la Constitució).

El Poble Andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, va voler que l’estructura institucional heretada invariablement després de molts segles, s’adeqüés a les noves circumstàncies que havien marcat l’evolució de l’entorn geogràfic, històric i sòcio-cultural en què es trobava i donar-se, així, un marc jurídic segur i estable. Ens en podem felicitar perquè continua essent un text viu, que serveix de brúixola orientadora per fer el nostre digne camí al costat de les altres nacions de la terra.

Per això Andorra ha de continuar fidel al seu ideal d’exercici dels drets fonamentals de la persona plasmats en el nostre text constitucional, i a fer que el nostre bell lema nacional “Virtus, Unita, Fortior“, que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de tants segles d’història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans i de les institucions del país cap al bé més gran.

Desitjo que la Diada de la Constitució sigui una gran festa democràtica i de compromís pel present i el futur del nostre estimat Principat, recollint el repte de viure allò que ell mateix s’ha donat com a norma suprema de la seva identitat i alta expressió dels seus ideals de convivència.