Jesús a l’Evangeli convida els seus deixebles a separar-se de la multitud, de la seva tasca, i retirar-se amb Ell per descansar. Els deia: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica» (Mc 6,31). Cal saber equilibrar acció i contemplació, i trobar temps per al descans anual, setmanal i diari, per tal de regenerar la vida i la fe, amb el tracte amb Déu, amb els altres i amb un mateix.
Per tal de viure bé les vacances -el descans anual- i gaudir-les, el Papa Francesc fa dos anys deia que havíem d’aprendre a aturar-nos i apagar el mòbil “per cultivar el silenci, contemplar la natura i regenerar-nos en el diàleg amb Déu”. Deixar de banda les presses, que roben temps al cor, i procurar el tracte amb Déu, recordant que Jesús “cada dia, abans de res, es retirava en oració, en silenci, en la intimitat amb el Pare”. Cal descans físic, i també descans de l’ànima. Perquè no n’hi ha prou amb ‘desconnectar’, cal descansar de debò. I per fer-ho, cal tornar al cor de les coses: aturar-se, estar en silenci, pregar, per “no passar de les presses de la feina a les presses de les vacances”. Vigilar de no caure en el parany de l’activisme. Perquè acabarem més cansats que quan vam començar les vacances. “Si ens mantenim en contacte amb el Senyor i no anestesiem la part més profunda del nostre ésser, les coses que hem de fer no tindran el poder de deixar-nos sense alè i devorar-nos”. Hem de poder connectar amb els altres, les seves ferides, i necessitats.
El ritme de la vida i de les famílies ha adquirit una velocitat que supera la nostra capacitat dadaptació. Jesús, a l’Evangeli, no fa mai la impressió d’estar agitat per la pressa. De vegades fins i tot perd el temps: tots el busquen i Ell no es deixa trobar, absort com està en l’oració. Recomana sovint no atabalar-se. Entre aquestes pauses hi ha precisament les vacances d’estiu, que potser estem vivint a l’agost. Són per a la majoria de les persones l’única ocasió per descansar una mica, per dialogar de manera distesa amb el cònjuge, jugar amb els fills, llegir algun bon llibre o contemplar en silenci la natura; en resum, per relaxar-se. Fer de les vacances un temps més frenètic que la resta de l’any, significa arruïnar-les. Amb tot, Jesús no s’irrita amb la gent que no li dóna treva, sinó que «es commou», veient-los abandonats a si mateixos, «com ovelles sense pastor», i es posa a «ensenyar-los moltes coses» (Mc 6,34). Això ens mostra que també cal estar disposats a interrompre fins al merescut descans davant d’una situació de greu necessitat del proïsme. No es pot, per exemple, abandonar o aparcar en un hospital, un ancià al nostre càrrec, per gaudir sense molèsties de les vacances. No podem oblidar les moltes persones que no han triat la seva solitud, sinó que la pateixen. Mirem al voltant nostre per veure si hi ha algú a qui podem ajudar a sentir-se menys sol, amb una visita, una trucada, una invitació a veure’l un dia de les vacances: allò que el cor i les circumstàncies suggereixin. I no oblidem els qui han de treballar durant aquests dies del nostre descans. Siguem-los amatents. En resum: aprofitem bé el temps de les vacances i aprenguem a saber descansar.
