Sa Beatitud Michel Sabbah, Patriarca emèrit de Jerusalem, defensa a Andorra la necessitat d’arraconar els extremistes per a la fi del conflicte entre Palestina i Israel

La conferència de Sa Beatitud Michel Sabbah va aixecar una expectació com poques vegades s’ha vist a Andorra. El passat 11 de març, al Centre de Congressos de la capital, Andorra la Vella, va parlar davant un nombrós auditori de la situació dels cristians a Terra Santa, tant pel que fa a la bona relació amb les altres confessions religioses allí presents com de les dificultats de la vida diària en un territori del qual no va tenir cap embut a dir que viu “sota un règim d’ocupació militar”.

Sa Beatitud va ser presentat breument per la ministra d’Afers Exteriors del Govern andorrà, Meritxell Mateu, qui va destacar sobretot el seu compromís amb la pau i amb l’ecumenisme durant els vint anys que ha estat al capdavant de l’Església Catòlica de ritu llatí a Jerusalem i Terra Santa. Tot seguit, Mons. Sabbah va començar la seva intervenció explicant la complexitat de la situació a Terra Santa, on els cristians suposen un 2% de la població, pertanyents a un gran nombre de confessions. Entre les diverses confessions i ritus hi ha molt bones relacions. Tot i les dificultats que la convivència amb jueus i musulmans comporta, el principal problema per als cristians de Terra Santa és que “la vida quotidiana, com la de qualsevol altre ciutadà d’aquell territori, està sotmesa a la inestabilitat política de la zona”. Molts emigren, com també els musulmans i els israelians, a causa de la situació política tan difícil. Sa Beatitud va recordar que els cristians pateixen el matyeix que tots els altres, i que per això també hi ha cristians que pateixen presó a Israel. I va il·lustrar l’opressió que viu la població amb un exemple ben eloqüent: “És més fàcil peregrinar a Jerusalem per a un ciutadà de qualsevol país europeu que per a un ciutadà de Betlem, que es troba tan sols a vuit quilòmetres”, a causa del mur de separació.

La fi del conflicte que suposa per a tot l’Orient Mitjà l’ocupació israeliana del territori palestí no es troba gaire propera, segons la percepció de Mons. Sabbah. El Patriarca emèrit de Jerusalem va explicar succintament els orígens del conflicte, des que el 1948 les autoritats britàniques van assajar una primera divisió del territori que aleshores era protectorat britànic. Des de llavors, s’han succeït episodis de guerra oberta amb els països limítrofs i converses de pau tutelades per la comunitat internacional, sense que fins al present s’hi hagi trobat una fórmula de pau duradora. Sa Beatitud conclou que “Israel i Palestina poden viure junts en pau, però és només Israel qui pot prendre una veritable solució al conflicte. La clau de la pau és a mans d’Israel”. Entre d’altres coses, perquè el govern palestí tan sols té un poder nominal, mentre que els serveis bàsics i la seguretat a la zona està sota control israelià.

El primer pas, però, per assolir un principi de pau és, segons Mons. Sabbah, arraconar els extremistes d’un i altre bàndol. “Si ningú no els encoratja, restaran al marge de la societat. En canvi, si es fa de Hammas un obstacle per a la pau i es manté l’opressió, Hammas creixerà i la violència s’alimentarà d’aquesta actitud”.

Amb l’actual panorama polític a Terra Santa, Sa Beatitud vaticina un futur difícil (d’altra banda, mai no ha estat fàcil, va dir) per al cristians que hi viuen, tot i la petita esperança que l’Administració americana del President Barack Obama pugui exercir una certa pressió sobre Israel perquè adopti una veritable voluntat d’acabar amb el conflicte. En la mateixa línia, Sa Beatitud es va referir a la visita que el Sant Pare Benet XVI farà pròximament a Israel per recordar els esforços de conciliació que va fer Joan Pau II en el seu moment, i expressar el desig que “potser aquest Papa que tants critiquen serà finalment el portador de la pau a Jerusalem”.

Sobre el futur de la Ciutat Santa també en va parlar breument Mons. Sabbah. Des del seu punt de vista, hi ha dues opcions possibles: o bé es constitueix com una ciutat amb sobirania compartida i amb un estatus especial per als Llocs sants, o bé una Jerusalem dividida, sempre que se solucioni el problema de l’accés als llocs de culte. Cap de les dues opcions és factible, va afegir, mentre Israel continuï considerant Jerusalem com la seva “capital eterna”.

Hi ha un misteri sobre el destí d’aquelles terres, i només Déu coneix el moment de la pau. La comunitat cristiana de Jerusalem ha rebut la missió d’acompanyar el Crist en la seva Creu, Ell que allà va patir tant per tota la humanitat.

Convidat pel Bisbat d’Urgell, el Patriarca emèrit de Jerusalem va dedicar el matí de l’11 de març a visitar l’església romànica de Sant Joan de Caselles, a Canillo (Andorra), i el Santuari de Meritxell, on junt amb els preveres de les Valls va pregar per la pau a Terra Santa i va signar al llibre d’or amb aquestes paraules: “Pedra de la muntanya / Blancor de la neu / llum d’un poble / Pau a Jerusalem”. L’endemà, va visitar el conjunt catedralici de Santa Maria d’Urgell, acompanyat pel Bisbe Joan-Enric i el Secretari general Mn. Ignasi Navarri, i va admirar la col·lecció d’art sacre que es conserva al Museu Diocesà d’Urgell.

Sa Beatitud Michel Sabbah va néixer el 19 de març del 1933 a Natzaret. Va ser ordenat de prevere el 1955 i nomenat adjunt al Patriarca el 1987. L’11 de desembre del 1988, el Papa Joan Pau II va designar-lo Patriarca dels Llatins de Jerusalem. Va deixar el càrrec actiu el 21 de juny de l’any passat, succeint-lo l’actual Patriarca, S.B. Fouad Twal.

Compartir