Mons. Joan Enric Vives va convidar a començar la reunió amb un moment de pregària, després de la qual va procedir a presentar als delegats a Mons. Sebastià Taltavull Anglada, bisbe auxiliar de Barcelona i delegat de la CET per als Mitjans de Comunicació Social.
Per raó de l’assistència per primera vegada del bisbe Sebastià Taltavull i la Sra. Júlia Ayala, nova delegada de Mitjans de Comunicació Social de Solsona, es va fer una roda on cada un es presentà i explicà el seu àmbit d’actuació.
El Sr. Dídac Bertran, director del SIMCOS, va fer una exposició de les activitats del secretariat i va manifestar d’una banda la il·lusió pel treball encomanat i alhora la preocupació pels problemes que té plantejats.
Mons. Vives va convidar a prosseguir la reunió comptant amb la situació de renovació actual del SIMCOS.
A la reunió també hi van assistir com a convidats el Sr. Emili Pacheco, que va explicar la realitat del programa Paraules de Vida a Catalunya Ràdio, la seva estructura i col·laboracions; el Sr. Santi Grimau, encarregat de la gestió del web de la Tarraconense, va explicar les característiques d’aquesta pàgina, en constant creixement; el Sr. Francesc Rosaura que va presentar la situació actual del programa “Signes dels temps”, magazine informatiu de 45′ a TV3 que s’emet els diumenges a les 9 del matí; i Mn. Jaume Aymar. Mn. Aymar fa notar que són dos mitjans veterans: Catalunya Cristiana fa 30 anys i 15 Ràdio Estel. Ell n’és el director des del setembre passat.
Mossèn Aymar va indicar que Ràdio Estel s’està plantejant un gir d’una ràdio amable cap a una ràdio de servei que doni resposta a les necessitats de les persones, és a dir, amb una funció molt clarament pastoral. Mn. Aureli Ortín, director del GIEC va explicar el motiu fundacional del GIEC i també del SIMCOS de coordinació i imatge conjunta de l’Església a Catalunya, mantenint l’autonomia de cada diòcesi.
Mons. Taltavull va fer una reflexió sobre la distància que hi ha entre els documents i discursos referits al paper i importància dels mitjans de comunicació i el funcionament pràctic dels mitjans de què disposa l’Església. Cal fer un plantejament realista -ni que sigui modest- en aquest àmbit. La gent espera molt de l’Església i no s’ha de renunciar a tenir una paraula. Cal fer un esforç per vehicular la informació amb continuïtat i fluïdesa. Finalment Mons. Vives va plantejar la possibilitat i conveniència de fer aquest diàleg obert -que s’havia tingut amb els delegats- amb el conjunt de l’episcopat català en una de les seves reunions periòdiques.
