El dia 2 de desembre a la Casa del Bisbat de La Seu d’Urgell va tenir lloc la reunió ordinària del Consell Pastoral Diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe, Mons. Joan-Enric Vives, i pels Vicaris de la Diòcesi i els Secretaris del Consell. El Consell està integrat per 46 membres, 26 homes i 20 dones.
La reunió va iniciar-se amb la pregària de l’Hora Menor i unes paraules de benvinguda del Sr. Arquebisbe subratllant la importància del Consell com a òrgan de corresponsabilitat i on queda reflectida, d’alguna forma, tota l’Església diocesana d’Urgell: laics, preveres, religiosos i religioses, amb el Bisbe, formen aquesta porció del Poble de Déu que és la Diòcesi. Mons. Vives destacà el valor del Consell com a expressió de sinodalitat i comunió eclesial on hi són representats les diferents realitats i sensibilitats diocesanes i mostrà la seva joia per la presència de la quasi totalitat dels Consellers en la reunió. Va voler agrair públicament el treball que Mons. Josep M. Mauri ha dut a terme com a Representant personal del Copríncep, ja que el passat dia 27 de novembre, fou rellevat pel Dr. Eduard Ibáñez, membre del Consell.
Després d’una sèrie d’informacions diocesanes l’Arquebisbe informà sobre la visita del Cardenal Secretari d’Estat, Cardenal Pietro Parolin, els passats dies 7 i 8 de setembre a Andorra i la seva transcendència per a la Diòcesi, i, en especial, per al Principat d’Andorra, en la commemoració dels 150 anys de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra. En la roda de premsa posterior, organitzada pel Govern d’Andorra, el Cardenal Parolin va posar èmfasi en els fonaments “molt sòlids” de les relacions entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra i va valorar el sistema institucional del país, manifestant que hi ha la voluntat que les coses continuïn com estan ara, mantenint la figura del copríncep episcopal: “per part de la Santa Seu donem tot el suport al fet que un Bisbe sigui el Copríncep, és a dir que comparteixi la funció com a Cap d’Estat; que és una qüestió que no és la nostra competència directa, però és quelcom que, d’alguna manera, involucra també la Santa Seu. Pel que jo sé no hi ha cap idea de canvi del sistema constitucional del Coprincipat”.
Mons. Vives també va informar els Consellers de la recent visita que tots els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola han dut a terme convocats pel Sant Pare i el Dicasteri pel Clergat el passat 28 de novembre i com aquesta trobada ha servit per comunicar el resultat de la visita apostòlica als seminaris espanyols que va tenir lloc el primer trimestre de 2023. Els bisbes han mantingut una extensa conversa amb el Sant Pare sobre els seminaris i la formació necessària per al ministeri. A continuació s’obrí un bon diàleg amb els Consellers sobre la importància de la formació dels seminaristes i sobre el perfil dels candidats al sacerdoci perquè puguin esdevenir pastors i guies de la comunitat cristiana. Aquest tema és incumbència de tots els batejats.
Es van presentar els nous delegats diocesans amb alguns canvis i novetats alguns dels quals eren presents al Consell i es van presentar.
Mn. Antoni Elvira, Vicari de Pastoral, va presentar als Consellers uns nous materials per al tercer i quart any de catequesi que estan preparant-se per part del Bisbat d’Urgell i que responen a la realitat diocesana i les circumstàncies catequètiques actuals. El Sr. Arquebisbe va destacar el bon treball de la delegació de catequesi i va sotmetre a votació al Consell la idoneïtat d’adoptar-los. La totalitat dels Consellers van aprovar la proposta per unanimitat i van felicitar els impulsors de la iniciativa.
A continuació, es va presentar als Consellers la Síntesi sobre el treball sinodal dut a terme a Roma dels dies 4 la 29 d’octubre i que recull les aportacions de la fase diocesana precedent. L’Arquebisbe destacà alguns elements metodològics com la disposició dels membres del sínode ò la metodologia utilitzada. El Sínode va incloure més de 450 participants -363 dels quals amb dret a vot- Més d’una quarta part dels membres del Sínode no van ser Bisbes, això incloïa laics, que per primera vegada van tenir vot durant les deliberacions sinodals. Va destacar la presència de religiosos i religioses. Aquesta presència d’altres membres, a més dels bisbes, en qualitat de testimonis del camí sinodal, fou apreciada però resta oberta la qüestió de la incidència de la seva presència com a membres de ple dret sobre el caràcter episcopal de l’Assemblea. Alguns veuen el risc que la tasca específica dels bisbes no s’entengui adequadament. També caldrà aclarir en funció de quins criteris es pot cridar els membres que no són bisbes a formar part de l’Assemblea. El mètode que va ser utilitzat fou el de la conversa en l’Esperit amb grans estones de pregària i meditació abans d’escoltar les aportacions dels altreks Pares sinodals. Tanmateix el mètode de la conversació espiritual pot tenir alguns perills com el de l’excessiu subjectivisme, la manca de la confrontació amb la Paraula de Déu i la connexió amb les ciències humanes. Els treballs que es van desenvolupar van seguir el traçat que ofereix l’”Instrumentum laboris”, que convidava a reflexionar sobre els signes característics d’una Església sinodal i sobre les dinàmiques de comunió, missió i participació que l’habiten.
Un altre tema tractat fou el dels 15 animadors pastorals de la Diòcesi que al llarg d’aquest any 2023 s’han anat preparant amb trobades formatives periòdiques. Aquests animadors pastorals està previst que s’encarregaran de les celebracions dominicals en absència de prevere quan siguin cridats a fer-ho i que properament puguin rebre els ministeris de lector i acòlit.
Finalment s’aportaren les novetats pel que fa a la protecció dels menors i a la infància on destaca la recent nota de l’Assembla plenària dels bisbes de la CEE pel que fa a la “reparació integral” de les víctimes dels abusos sexuals que hagin estat reconegudes en sentència ferma per part de la justícia.
La reunió es clogué amb un dinar de germanor al Seminari diocesà. La propera reunió del Consell quedà fixada per al dissabte 23 de març a la Casa d’espiritualitat del St. Crist de Balaguer.
