Després de l´Any Jubilar 2008, amb motiu dels 150 anys de les aparicions, tots els pelegrins a Lourdes som invitats, en aquest 2009, a seguir el camí de Sta. Bernadeta. Es tracta d´una invitació a avançar interiorment, tot seguint les petjades de Bernadeta, que no va fer altra cosa que deixar-se portar de la mà de la Mare de Déu, que la va conduir a Crist perquè escoltés i se sentís interpel.lada per aquestes paraules: “Vine, deixa´t portar pel Mestre. Ell vol prendre la teva vida i unir-la a la seva”, com recordava el Papa Benet XVI al final de la Processó Eucarística del 14 de setembre de 2008. I també ens deia: “No miris ja les teves ferides, mira les de Jesús. No miris allò que encara et separa d´Ell i dels altres; mira la distància infinita que ha abolit fent-se home, pujant a la Creu que li van preparar els homes, i deixant-se portar a la mort per mostrar el seu Amor”. El Papa revelà aleshores el secret de Sta. Bernadeta i de la multitud dels sants del cel que no deixen d´intercedir per nosaltres: “Ells eren pecadors i ho sabien, però van acceptar de no mirar les seves ferides i mirar només les ferides del seu Senyor, per tal de descobrir en elles la victòria de la vida sobre la mort”.
En la vida de Sta. Bernadeta es fan realitat les paraules de Jesús quan afirma que “dóna gràcies al Pare perquè ha revelat als senzills el Regne que resta amagat per als savis i entesos” (cf. Mt 11,25). Ella visqué pobrament, en una família bastant desgraciada, rebé les aparicions de Maria i després d’uns anys abraçà la vida religiosa a Nevers. Era raquítica i poca cosa, no tenia grans qualitats humanes. I morí després de sofrir molt als seus 35 anys. La santedat de Bernadeta resta “secreta”: sense obres, ni escrits, ni èxits humans… És la santedat pobra, de la “senzillesa” i la simplicitat. Ella, ja religiosa a Nevers, escriu una pregària de “pobra pidolaire” (une pauvre mendiante) on s’abandona a Jesús, Maria i la Creu. Ofereix els seus sofriments, el servei als malalts i la seva pregària constant des de la infermeria. Fa realitat en ella les paraules de St. Pau que els set-cents pelegrins del nostre Bisbat vam proclamar a la missa de la gruta: “Estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist, en bé de tot el Cos que és l’Església” (Col 1,24).
Caminem humilment amb Bernadeta, acollim la crida de Maria, i sobretot, fem-nos més disponibles a Jesucrist, per esdevenir testimonis del seu amor transformador enmig del món, pel servei, el sofriment acceptat i la senzillesa.