La litúrgia demana en aquesta Pasqua “que els qui hem conegut la gràcia de la resurrecció del Senyor, ressuscitem a una vida nova per l’amor que ens infon l’Esperit Sant” (divendres III de Pasqua). Tota la renovació que la Pasqua ens aporta a nosaltres, i que aquest Any de la Fe vol anar aprofundint, és com un “ressuscitar amb Crist a una vida nova”. Com diuen els prefacis de Pasqua IV i II, “en Crist, que ha vençut el pecat, tot l’univers es renova i l’home caigut troba la integritat de la vida (…) En la seva mort, la nostra mort ha estat vençuda, en la seva resurrecció, tots hem retornat a la vida”.
¿Podem ressuscitar ja ara, abans de la mort? Aquella pregunta de Nicodem a Jesús sobre si l’home pot néixer quan ja és vell (Jo 3,4) reclama un “néixer de dalt”, un tornar a néixer, recomençar, i això només l’Esperit ho pot donar. Així s’expressa la nostra fe. Els qui pel sagrament de la fe que és el baptisme, hem estat ja morts i sepultats amb Crist, per les aigües, i la fe de l’Església ens ha acollit, ja hem ressuscitat amb Ell, a una vida nova. I cal que per la gràcia de l’Esperit Sant, que ens infon l’amor de Déu, ho anem mostrant en el nostre viure de cada dia. Viure d’amor i per a l’amor. Així és com la Pasqua il•lumina tot el nostre camí vital; hem de ser “un altre Crist” enmig del món, perquè el món cregui i rebi la gràcia de la seva presència salvadora. Potser ho entenem una mica millor quan parlem amb gent que ha superat un atac de cor, o un càncer, o un accident greu… tots ells ens parlen que després han après a viure de forma diferent, han après a valorar les coses amb un altre ordre de prioritats. ¿I per què no ho comencem a viure ara ja, encara que no tinguem un infart o una desgràcia? Ens cal néixer de nou, ens cal néixer de l’Esperit.
El nucli de la nostra fe cristiana l’exposa de forma molt bella i sintètica el Cardenal Godfried Daneels : “El sentit de la nostra filiació divina retrobada, l’entrada en la segona infància, el pas de la ciència a la saviesa, del cap al cor; redescobrir Déu com a Pare i entrar amb Crist en l’experiència vital… En això consisteix la fe cristiana, i aquesta experiència és profundament terapèutica per a la nostra civilització.” Aquest és el nucli del que vivim i anunciem, humilment als qui ens envolten, perquè ens fa feliços i farà feliç aquell qui s’atreveixi a cercar aquest tresor.
Podem preguntar-nos : ¿en què cal que es renovi la meva vida? Perquè si no volem ser hipòcrites, caldrà que l’estil de la nostra vida sigui un estil de persones ressuscitades, de gent que ha deixat l’estil mundà al darrere, els criteris egoistes del món, per viure el nou estil, la nova vida segons l’Esperit de Jesús Ressuscitat. Això potser crearà sorpresa o admiració, rebuig o sarcasme en els qui ens envolten… i malament rai, si no en creés, perquè potser significaria que pensem com tothom, que actuem com tothom, que som pagans… o mals cristians. Però nosaltres anunciem el Crist i guarim les ferides del món, amb les obres de l’amor de Déu que habita en nosaltres. Ens ho va repetint la litúrgia pasqual ben sovint, perquè ens ho anem fent nostre, ben personalment : “que les celebracions pasquals donin sempre en nosaltres fruits abundosos; que les nostres obres acreditin la fe que professem; i la participació en el sagrament del Fill de Déu ens transformi en homes nous”.