“Preveniu Senyor els nostres actes amb la vostra inspiració“.- Demanem que el Senyor penetri i sostingui amb la gràcia de l’Esperit Sant els nostres actes, les coses i accions que hem de dur a terme segons la pròpia vocació. Que Ell, que és Pare provident i misericordiós, ens vagi davant, acompanyant-nos, com el Pare que ensenya a caminar el seu fillet (cf. Os 11,3) i li treu els obstacles del camí. Així ens ajudarà el Pare del cel en el curs pastoral que ens preparem a començar, marcat per l’any de la fe que iniciarem a l’octubre.
“I continueu-los amb la vostra ajuda“.- No podem dubtar que Déu ens vol ajudar. Que ens ajuda amb la seva força, amb el seu perdó, retornant-nos al camí bo i fecund, des de la confiança. Déu inspiri els nostres actes i ens ajudi a fer sempre el bé. L’ajuda de Déu mai no falla, per més que ens vol lliures i responsables. Com el pare de l’Evangeli li diem: “Crec, Senyor, però ajuda’m a tenir més fe” (Mc 9,24).
“A fi que totes les nostres obres tinguin en Vós el seu principi”.- Tot ha de provenir de Déu i tot ha de ser coherent amb la nostra fe en Ell. Recomençar des de Déu, deixar que Ell sigui el fonament i el més important del que fem i farem activament. Voler seguir en tot el pla creador de Déu. Cada dia, en el curs pastoral, en l’any de la fe… demanem que tot comenci en Ell i que brolli del seu amor, perquè la fe no quedi mai al marge, o sigui l’últim, o ens n’oblidem…
“I per Vós arribin a la seva fi“.- Voler que tot tendeixi a Déu, que assoleixi el seu fi, allò que Déu Creador volia per a aquella cosa, esdeveniment, persona amb qui ens trobem; acció petita o gran… Que res no desdigui d’un fill de Déu, amb coherència i autenticitat.
