Dissabte dia 17 de desembre l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va predicar el recés per als fidels d’Urgell a la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer on hi van participar uns 60 fidels de tota la Diòcesi, entre ells, els seminaristes d’Urgell i diverses comunitats de Vida Consagrada i molts laics, amb els alumnes de l’Escola de Formació Permanent de la Diòcesi.
En un clima de silenci i pregària, el recés impartit per Mons. Vives, comptà amb tres xerrades, que van seguir el fil de la lectiu divina sobre les 3 lectures de la Paraula de Déu del Diumenge IV d’Advent.
El recés clogué al vespre amb la celebració de l’Eucaristia del diumenge IV d’Advent a la Capella de la Casa d’Espiritualitat del Sant Crist de Balaguer.
ELS ESQUEMES DEL RECÉS foren aquests:
Recés 2016.- 1ª meditació
1.- Entrem al Recés a la recerca del Senyor que arriba.
- Silenci, repòs, lloc tranquil, capella, escoltar, donar temps, cercar la pau de Déu
- Moisès: “Descalça’t que el lloc que trepitges és sant!” (Ex 3,5)
- El cec de Jericó: “Què vols que et faci? – Senyor, que hi vegi!” (Mc 10,51)
- Què ens acompanya a cadascú en aquest Recés, com hi venim? què visc?:
Moltes pors. ¿Hi pot haver lloc per a l’esperança?.
“Maria, no tinguis por” (Lc 1,30).- “Josep, no tinguis por” (Mt 1,20)
2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la
ü El Diumenge de la Paraula, demanda del Papa Francesc, i dels Bisbes de Catalunya.- “La vostra Paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí!” (Sl 118,[119] 105)
ü Tots podem fer recés, a través de la Paraula que cada diumenge és proclamada. És la lectio que fem avui.
Lectura primera Isaïes 7,10-14 (Diumenge IV d’ADVENT /Cicle A)
«En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel».
Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor».
Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: ¿No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel».
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
3.- Reflexions:
- Demana!.- Atrevir-se a ser humils per demanar. Cal sentit de la feblesa del qui demana, i de la grandesa d’Aquell a qui s’acudeix.
- Explicar-li a Déu el que tu necessites, i els altres, i l’Església, i el món
- La llum de Déu ens fa veure que no hem de dirigir nosaltres les coses, sinó acceptar que sigui Ell qui porti la història, amb la seva Providència. I no ser “pesats”. Viure en l’abandó confiat.
- I Déu respon: Cal acollir el signe dèbil d’una noia verge i d’un fillet, l’Emmanuel = Déu amb nosaltres. Ell és el Príncep de la Pau! El qui dóna Consol! El Salvador!
- Amb el salmista voler ser de “cor sincer i mans sense culpa, sense confiar en déus falsos, ni enganyar”.
* Resum: Demanar, confiar, abandonar-se, creure i convertir-se
……………………………….
Recés 2016.- 2ª meditació
1.- Déu ens vol apòstols valents, generosos, testimonis de fe i alegria
ü El món necessita de Jesús, del Salvador
ü Mirar la natura, a l’hivern, que espera, cova les llavors, silenciosament està activa i operant, prepara la primavera. Déu sempre prepara la primavera.
ü Mirar la ciutat de Balaguer des de dalt; el món: tantes llars i persones, multituds d’arreu, gent sola, pobres… que “són com ovelles sense Pastor” (Mc 6,34).
ü “Qui hi anirà, qui hi enviaré?”– “Aquí em teniu, envieu-m’hi!” (vocació Isaïes 6,8)
2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la
Lectura segona Romans 1,1-7 (Diumenge IV d’ADVENT /Cicle A)
Jesucrist, del llinatge de David, Fill de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
3.- Reflexions:
· Pau, un deixeble que havia estat perseguidor. Déu escull qui vol; no pels mèrits. “No m’heu escollit vosaltres a mi, sinó jo a vosaltres” (Jo 15,16). Ens ajuda a veure que Nadal no és festa intimista o infantil… Ens fa apòstols!
· Som servents de Jesucrist.- Sense cap mèrit nostre, servidors. El servei fa lliure. Fem el que ens manen, el que podem. Ser servidor de tots. Servidors del Regne de Déu, com Jesús el predica.
· Apòstols = enviats; missioners del seu nom. Sense res propi, amb la Paraula de Déu, amb un estil auster i pobre, perquè siguem creïbles. Perquè el món cregui. Amb amor.
· Anunciar la Bona Nova de Déu.- Alegria dels qui anuncien l’Evangeli. Que és Jesucrist, Fill poderós de Déu des que va ressuscitar. No teories sinó una persona: aquesta és l’essència del Nadal, i el que atreu de les narracions de la infància de Jesús. Només l’amor és digne de fe, convenç, atreu.
· Enviats a tots els pobles. A totes les perifèries. A tocar la carn de Crist. Església missionera, en sortida, hospital de campanya…
· Desitjant per a tots: “gràcia i pau” = Misericòrdia, perdó, bondat de Déu, restauració… / i Pau, alegria, consol, plenitud, felicitat, fraternitat nova.
* Resum: Nadal ens fa apòstols.- Celebrem amb tot el sentit -just després- les festes d’Esteve, Joan, els Innocents, i la Sda. Família de Jesús, Maria i Josep.
………………………..
Recés 2016.- 3ª meditació
1.- Mirem Sant Josep i Santa Maria
ü Jesús naixerà de Maria, la seva mare, l’esposa de Josep, fill de David. Importància d’una família; de les famílies.
ü La genealogia de Jesús és reveladora, perquè no rebutja ningú en la seva parentela tan diversa… la llei de l’Encarnació. Ni ens rebutja a nosaltres ara.
ü Agrair els qui ens han fet conèixer Jesús al llarg de la vida, repassant la història personal dels qui ens n’han parlat, explicat, testimoniat… Identificar-los i agrair-los-ho!
2.- Acollim la Paraula de Déu i guardem-la
Evangeli segons sant Mateu 1,18-24 (Diumenge IV d’ADVENT /Cicle A)
«Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.
Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.»
3.- Reflexions:
· Aquest diumenge se centra en la figura clau de la Verge Maria, i enguany també en sant Josep. És el text anomenat de l’anunciació o vocació de Josep.
· Maria és la Mare de Déu i Mare nostra. Exemple per a nosaltres: escolta la Paraula de Déu i la medita al seu cor; “pobra de Jahvé”, esperava la salvació i quan l’experimenta la comunica amb goig; la de Cor Immaculat, sense mai pecar.
· Josep, és fill de David, i home bo. Cor ferm i generós.
· Desitja desaparèixer, per respecte a Maria, quedant malament; o per respecte a Déu (si hagués sabut el secret), creient que no hi tenia cap paper.
· Pensava les coses. I Déu li envia un àngel (=missatger) per a una crida inesperada, que contradiu el que sabia, que li canvia els plans… Li parla des del somni.
· Té una missió: posar el nom de Jesús, que és “Emmanuel” (=Déu amb nosaltres), i “acompanyar-lo” tota la vida. Des del silenci, del no veure, del no revelar-se… I passarà ànsia per Jesús i el buscarà (quan es perd i el retroben al Temple).
· Josep “la prengué a casa seva com esposa”. Ens anima a “prendre” Maria a casa. Com el deixeble estimat també farà des de la Creu: “Aquí tens la teva Mare. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva” (Jo 19,27). Maria ens porta a Jesús sempre.
· Prendre Maria a casa: tenir-la en gran estimació, imitar-la, acudir-hi, pregar-li, encomanar-li persones i problemes, que ens desfaci els nusos difícils, que ens protegeixi ara i en l’hora de la nostra mort… ¿Què em diu avui, aquest Nadal, aquesta expressió?
* Resum: estimar Josep i Maria; invocar-los; que ens portin a Jesús.
