Reflexionem avui sobre les 4 primeres de les 14 estacions de “llum” i de vida que conformen el Via-lucis. Són aspectes del ric Misteri de la Pasqua que contemplem i celebrem cada diumenge i a cada Eucaristia.
2. El sepulcre buit mostra que Jesús ha vençut la mort. Text: Lluc 23,56-57. No trobem Jesús entre els morts, ni l’hi hem de buscar. Ell està viu, per sempre. Habita “els cels”, amb Déu. És Déu. El sepulcre ens ensenya a esperar amb fe i perseverança l’acció divina. Però està buit. Crist ha matat la mort. Als apòstols i a Maria Magdalena els va ser un signe, que unit a les aparicions, “mostra” la veritat de la Resurrecció, que també va afectar el cos de Jesús, que ara és glorificat. Té llagues, però glorioses. És ell, però transfigurat. I la seva Resurrecció és penyora de la nostra: “creiem en la resurrecció de la carn i la vida veritable”. El sepulcre no és la darrera paraula sinó la vida eterna.
3. Jesús baixa als inferns i mostra el seu triomf. Podem llegir el Catecisme de l’Església Catòlica, nº 624: “Déu va disposar que el seu Fill morís i tastés la mort, conegués l’estat de mort, de separació entre l’ànima i el cos durant el temps comprès entre el moment d’expirar de la creu i el moment de ressuscitar”. Jesús realment mor, i davalla fins a les buidors més grans. Cap situació no queda sense la seva presència de salvació. Salva els qui esperaven la misericòrdia de Déu (des dels primers homes, fins al darrer) i se’ls emporta a una vida nova, més excelsa encara que la primera creació. Tots els abismes de pecat i de dolor els ha visitat i redimit el Senyor.