Dimecres que ve és Dimecres de Cendra. Comencem la Quaresma, temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat. Així ens exhorta el Papa Francesc en el seu Missatge quaresmal que us vull donar a conèixer.
Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció, per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seva missió i els exhorta a associar-s’hi, per a la salvació del món. Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem Aquell que «s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu» (Fl 2,8). En aquest temps de conversió renovem la nostra fe, saciem la nostra set amb l’“aigua viva” de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist. La nit de Pasqua renovarem les promeses del nostre Baptisme, per renéixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. El dejuni, la pregària i l’almoina, han de ser les condicions i l’expressió de la nostra conversió pel que fa a la nostra fe, la nostra esperança i la nostra caritat.
1. La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant Déu i davant els nostres germans i germanes.
La Veritat és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en siguem conscients. I aquesta Veritat és Crist. Fent l’experiència d’una pobresa acceptada, qui dejuna es fa pobre amb els pobres i “acumula” la riquesa de l’amor rebut i compartit. Per això contribueix a estimar Déu i el proïsme. Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot el que ens fa nosa, fins i tot de la saturació d’informacions —veritables o falses— i productes de consum, per tal d’obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14).
2. L’esperança com a “aigua viva” que ens permet continuar el nostre camí.
És l’Esperit Sant, com aigua viva, aquell que Jesús donarà en abundància en el Misteri pasqual, i que infon en nosaltres l’esperança que no defrauda. En l’actual context de preocupació en què vivim i en el qual tot sembla fràgil i incert, refem l’esperança, dirigim la mirada a la paciència de Déu, que continua tenint cura de la seva Creació. En rebre el perdó, en el Sagrament que es troba en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó.
3. La caritat, viscuda seguint les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i de la nostra esperança.
Visquem una Quaresma de caritat, tenint cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa. Fem tot el que puguem per alleugerir-los.
Cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. La Quaresma ha de ser camí de conversió i pregària; compartició dels nostres béns; per reconsiderar la fe que ve del Crist Ressuscitat, l’esperança animada per l’alè de l’Esperit, i l’amor que es renova en el cor misericordiós del Pare.
