Comencem el camí quaresmal que ens ha de dur fins a la Pasqua de Resurrecció. I quaresma és sempre sinònim de conversió a Déu, de millora, de més familiaritat amb la Paraula de Déu i els sagraments, especialment el del perdó, i de més amor concret, amb obres i de veritat, envers els qui ens envolten, els pobres i els qui ens necessiten.
Enguany el Papa Fancesc ens suggereix un accent concret amb el seu Missatge i el seu lema per a la Quaresma 2017: “La Paraula és un do. L’altre és un do”. En el nostre retorn a Déu, sense acontentar-nos amb una vida mediocre sinó joiosa per l’amistat renovada amb el Senyor, ens convé acollir el seu perdó. “La Quaresma és un temps propici –ens recorda el Papa- per a intensificar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que l’Església ens ofereix: dejuni, oració i almoina. En la base està la Paraula de Déu”. I suggereix que aprofundim en la paràbola de l’home ric i del pobre Llàtzer (cf. Lc 16,19-31). Segons aquesta paràbola :
1.- L’altre és un do. El pobre que seu a la porta del ric apareix humiliat i degradat, però té nom, Llàtzer, que significa “Déu ajuda”, i una història de salvació. En canvi el ric és com si fos invisible. La bona relació amb les persones ens les fa reconèixer en tot el seu valor. Però cal obrir la porta del cor a l’altre, perquè cada persona és un do; no el podem menysprear. I la Quaresma és el temps apropiat per a obrir la nostra porta als necessitats, per reconèixer en ells el rostre de Crist.
2.- El pecat encega i no deixa veure els pobres. El ric és descrit amb totes les seves contradiccions, no té nom; només sabem que “és ric” (v. 19), viu amb un luxe excessiu, s’exhibeix, porta dintre totes les corrupcions del pecat com són l’amor al diner, la vanitat i la supèrbia. I és que com diu St. Pau “la cobdícia és l’arrel de tots els mals” (1Tm 6,10), la causa principal de la corrupción i la font de les enveges, plets i recels. Esdevé un ídol que adorem.
3.- La Paraula és un do, que revela la veritat i treu el vel de la mentida. La paràbola del ric i el pobre Llàtzer ens ajuda a preparar-nos per a la Pasqua, ja que els dos descobreixen en el més enllà que “sense res vam venir al món i sense res ens n’anirem” (1Tm 6,7); de fet som pols, com ens diu el sacerdot el Dimecres de Cendra, “recorda’t que ets pols i a la pols tornaràs!”; el ric no havia sabut trobar lloc per a Déu en la seva vida i de fet demana que el pobre faci allò que ell mateix hauria d’haver fet en vida. I sobretot posa en relleu l’arrel de tots els mals del ric: no haver escoltat la Paraula revelada, no haver estimat Déu i haver menyspreat el pobre. I diu el Papa Francesc: “La Paraula de Déu és una força viva, capaç de suscitar la conversió del cor dels homes i orientar-los novament cap a Déu”
Visquem amb fe i amb esperit atlètic la preparació pasqual aquests quaranta dies, ja que “ara és el temps favorable, ara és el dia de la salvació” (2Co 6,2). Que la Quaresma sigui temps aprofitat per a la trobada amical amb el Crist viu en la seva Paraula, en els sagraments i en el pròxim. Ens hi ajudarà l’Esperit Sant, que ens guiarà suaument a la conversió sincera, a la pregària fervorosa i a la renovació de les nostres vides, fomentant una autèntica cultura de l’encontre amb els germans.
