“Pare nostre. La vida consagrada presència de l’amor de Déu” és el lema de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada que ahir dia 2 celebràvem, unida a la festa de la Presentació del Senyor. És una Jornada que, segons St. Joan Pau II que la va instituir el 1997, ha de cercar una triple finalitat: 1.- En primer lloc viure un especial agraïment al nostre Pare celestial pels grans carismes que aporten els germans consagrats a Déu, que són més que els Ordes religiosos, i que enriqueixen tot el Poble de Déu. Així parlem també d’Instituts de Vida consagrada i de Societats de Vida apostòlica. 2.- En segon lloc promou el coneixement i l’estimació del que representa la vida consagrada que, «imita més de prop i fa present contínuament en l’Església [LG 44], per impuls de l’Esperit Sant, la forma de vida que Jesús, suprem consagrat i missioner del Pare per al seu Regne, va abraçar i va proposar als deixebles que el seguien» (Vita Consecrata 22). Una especial consagració que està al servei de la consagració baptismal de tots els fidels. 3.- I en tercer lloc és una invitació a tots els consagrats a unir-se i celebrar, a donar gràcies a Déu per la seva vocació, i a renovar el compromís de la seva entrega total a Déu.
El Papa Francesc, que fou religiós jesuïta, s’ha referit a la vida consagrada com “un regal de Déu”. I recorda que les persones consagrades són un signe de Déu en diferents entorns, són llevat per al creixement d’una societat més justa i fraterna, i una profecia de compartició amb els joves i els pobres. Així entesa i viscuda, ens apareix la veritat que cada consagrat és un regal per al Poble de Déu. Necessitem aquests testimonis, que enforteixin i renovin el compromís de difondre l’Evangeli, de l’educació cristiana, la caritat cap als més necessitats, l’oració contemplativa, el compromís de formació humana i espiritual dels joves, les famílies; el compromís amb la justícia i la pau.
Enguany ens fixem que la vida consagrada és presència de l’amor de Déu. Cada consagrat, amb la seva vida i testimoniatge, ens anuncia que Déu Pare és un Déu que estima amb entranyes de misericòrdia. Aquesta consagració s’experimenta particularment en els religiosos, els monjos i els laics consagrats, que amb la professió de vots completa i exclusiva a Déu, viuen totalment consagrats a Déu, porten la llum de Crist allà on més denses són les tenebres i difonen l’esperança en els cors desanimats. Ells poden dir com Jesús: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra» (Jo 4,34).
Agraïm les persones consagrades que al Bisbat d’Urgell aporten la seva particular consagració. Són com una paràbola del que Déu ens estima i de com ens estima. Preguem perquè no minvin les vocacions a viure fraternalment els seus vots: amb pobresa, castedat i obediència; amb carismes de dedicació a l’oració i al treball, a l’hospitalitat, perquè puguem trobar el silenci i la presència de Déu enmig del món; sigui amb serveis educatius, als malalts, als pobres; sigui als joves i ancians; sigui treballant per l’evangelització en general. L’Església i el món necessiten aquest testimoniatge de l’amor i la misericòrdia de Déu. Hem de pregar perquè molts joves responguin “sí” al Senyor, que crida a consagrar-se totalment a Ell, en un amor desinteressat als germans.
