El canal cultural de televisió europea, ARTE, va tenir l’encert d’oferir a la tarda del darrer dia de l’any 2009, l’esplèndida pel•lícula “El gran dictador”, el primer film parlat de Charles Chaplin del 1940. Acomiadàvem l’any en què se n’han complert 50 d’ençà d’aquell 1r. de setembre de 1939, quan es va iniciar la sagnant Segona Guerra Mundial, amb la invasió de Polònia per l’exèrcit de l’Alemanya nazi. Al final de la pel•lícula, hi ha un famós discurs que exalta la democràcia i la llibertat, la pau i la convivència entre els homes i els pobles. Proclama Chaplin: “Soldats: No lluiteu per l’esclavitud, sinó per la llibertat. Al capítol 17 de sant Lluc s’hi llegeix: ‘El Regne de Déu és en l’home’. No en un home, ni en un grup d’homes, sinó en tots els homes. Vosaltres els homes teniu el poder. El poder de crear màquines, el poder de crear felicitat, el poder de fer aquesta vida lliure i bella i convertir-la en una meravellosa aventura. En nom de la democràcia, utilitzem aquest poder actuant tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat.”
Hi podem destacar almenys dues coses. La cita significativa de l’Evangeli, referent indiscutible per al món lliure, acceptant que tothom ja sap de què va i que és el substrat comú dels valors i referents del nostre món. I alhora la unió que estableix entre valors democràtics i fonament cultural i creient evangèlic, del qual brollen aquells valors. Valors de la societat democràtica que vol exaltar com a reacció a la barbàrie de les dictadures i, en especial, de la dictadura nazi. La religió i la llibertat vivifiquen la democràcia. I així ho hem de continuar ensenyant als infants i joves del segle XXI.
En els pròxims dies s’obrirà el termini d’inscripció dels alumnes a les escoles, i és el moment oportú per a apuntar-se a la classe de Religió. Els Delegats diocesans d’Ensenyament demanen que tots reflexionem sobre la importància que els pares i tutors escullin per als nois l’ensenyament de la religió a l’escola en tots els nivells, o que els mateixos alumnes s’hi apuntin. L’ensenyament de la religió es regeix per l’article 27.3 de la Constitució Espanyola -que recull el dret que els fills rebin aquest tipus d’educació-, així com pels Acords Església-Estat de 1979, en virtut dels quals l’Administració reconeix el dret fonamental a l’educació religiosa. I també l’Estatut de Catalunya ho recull al títol primer, arts. 21 i 37.4. La classe de Religió té una importància clau des del punt de vista humanitzador. Davant les acusacions de «catequització» dels qui opten per aquest ensenyament, cal dir que la llibertat d’ensenyament del nostre país impedeix qualsevol classe d’adoctrinament. Cal vetllar perquè l’ensenyament religiós i moral sigui ofert realment a totes les escoles públiques i concertades com una opció lliure, i tant de bo fos una àrea fonamental, sense cap discriminació per als qui la trien o pels que no. L’escola està obligada a oferir-la però és ben lliure que l’escullin els pares i alumnes. Els farà molt de bé a ells i farà molt de bé a tota la societat. Religiosament i culturalment, necessitem saber, plantejar-nos preguntes i obtenir respostes, trobar els referents fonamentals del nostre món cultural cristià, aprendre la bondat… Cal la vivència de les famílies, cal que infants i joves participin de la catequesi parroquial però tot això es complementa molt bé, amb l’ensenyament més sistemàtic de la religió a l’escola. Apunteu-los-hi, és una responsabilitat indefugible!
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell