Us oferim el text de l’article de Mons. J.E. Vives que publiquen La Vanguardia i El Punt/aVUI el dia 24/3/2013 :
Papa Francesc: una nova primavera
Acabat d’elegir el Papa Francesc, a l’Àngelus de St. Pere, una dona portava una pancarta senzilla, feta manualment, que deia: «Francesc, ets una nova primavera per a l’Església!». El poble ha entès de seguida els signes del nou Papa, i els estima. Senzillesa, bondat, humilitat, fortalesa espiritual i decisió de pastor amatent… És amb molt de goig, doncs, que tots –creients i menys creients- estem acollint el pontificat tan sorprenent i ple d’esperança, del Papa Francesc, que tot just acaba de començar. Com si d’una primavera es tractés, que ens donarà fruits nous d’amor i d’Evangeli. Ja el mateix nom Francesc i, després, tants altres gestos d’autenticitat transparent, ens donen perspectives noves del servei humil del Bisbe de Roma, que recalca la misericòrdia de Déu, l’amor a la Creu, la confessió valenta de la fe sense mundanitat, l’austeritat fruit de l’amor als pobres, el poder que ha de ser servei, la tendresa i la custòdia de les persones febles i de la creació.
La renúncia de Benet XVI i l’elecció del nou Papa, són dos “signes del temps” que es complementen mútuament, que ens porten a aprofundir la fe en Crist. El nou Papa ens ha dit als catòlics: «Si no professem Jesucrist, ens convertirem en una ONG pietosa, no en l’esposa del Senyor… Quan no es proclama el Crist, es proclama la mundanitat del diable (citant Léon Bloy)… Quan caminem, edifiquem i confessem sense la creu no som deixebles del Senyor».
He tingut el goig d’estar present a St. Pere del Vaticà i d’intercanviar una abraçada de comunió i d’obediència filial amb el Papa Francesc. L’he felicitat personalment, en nom de la Diòcesi i d’Andorra. Ara convé conèixer i acollir de cor les seves insistències a l’inici del seu pontificat:
· «Crist és la referència fonamental, el cor de l’Església. Sense Ell, Pere i l’Església no existirien ni tindrien raó de ser». Aquest és el missatge, la persona de Jesucrist, i la seva Paraula que anunciem.
· També ha insistit, com sortint-li de les seves més profundes conviccions: «Ah, com voldria una Església pobra i per als pobres!». I la seva explicació sobre l’elecció del nom de Francesc –que tant ha agradat a tothom- per fer cas d’una crida: «no t’oblidis dels pobres!».
· Ha remarcat molt que cal confiar en la misericòrdia infinita de Déu, la Roca que fonamenta l’esperança, sense tenir temor de la bondat, de la tendresa envers tothom.
· Caminar, edificar i confessar, donant testimoni de la nostra fe, junts, sense cansar-nos, amb la fraternitat que genera la bondat, i sempre apropant-nos a la gent, sense esperar que siguin ells els qui s’apropin.
· El servei és el que ha de prevaldre, ja que el poder vertader és el servei, amb una concreta preferència pels més necessitats i tenint cura de la creació.
Aquí es veu la reforma eclesial que haurà d’emprendre el Papa Francesc, i que el seu predecessor Benet XVI i els Cardenals, li han encomanat. Una nova reforma “franciscana” per a una nova primavera de l’Església. Amb la convicció ferma que l’Esperit Sant rejoveneix cada dia l’Església i l’envia, amb la vida nova del Ressuscitat, per comunicar la frescor de l’Evangeli de la salvació. El Papa demana a tothom, també m’ho va dir a mi en el nostre encontre, que col·laborem amb ell, amb la nostra pregària i la nostra conversió. I és que s’acomiada de tothom amb un «pregueu per mi!».
Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra