Acabem de començar un nou Any, el 2010, segons el còmput aproximatiu del naixement de Jesús el Crist, a Betlem de Judea. I seria bo que cadascú amb més pausa, pogués dedicar algun moment a la reflexió i a la pregària per adonar-se del que ha deixat enrere, el que havia viscut durant les setmanes i els dies de l’any passat, tot desitjant que el nou any del Senyor sigui temps nou i aprofitat. Un temps de Déu, viscut amb fe i esperança en el seu Fill i germà nostre, i omplert d’accions d’amor autèntic i de plenitud d’existència, perquè el temps de la nostra vida esdevingui un temps de felicitat, de pau i de prosperitat per a tothom, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador, perquè són de Déu, per sempre, el regne, el poder i la glòria” (Missal romà).
El pas de l’Any ens fa adonar de la nostra transitorietat i caducitat, però cada situació -positiva o negativa- és un element d’aquella totalitat que anomenem “la meva vida”, o per dir-ho més exactament, la totalitat de la meva vida es fa present en cada instant, en l'”aquí i l’ara”. Ens convé entendre el sentit de la nostra vida segons el sentit que Déu li vol donar. Només així la transitorietat, la caducitat és superada. No amb l’acumulació de treball o d’experiència viscuda o de gaudi. El que confereix durada i plenitud és el lligam misteriós que ens uneix amb Déu, i en el qual s’actua el seu guiatge, o el que podem anomenar la “providència” divina. En aquesta comunió aprenem que Déu, i també jo -per la seva gràcia- sabem què és el que realment importa. D’aquesta manera -diu el gran teòleg Romano Guardini- enmig del passar, sorgeix l’eternitat real.
Déu ens ha creat i té un designi de pau i d’eternitat per a cadascú. Som fets a imatge i semblança seva. Què ha de voler dir, per a mi, això, en aquest nou any que començo, que “reneixo” a una vida nova? Si és ben real que tot passa i tot resta, i que és molt nostre passar, fent camí sobre la mar (A. Machado) i obrint cada dia camins nous, també és més cert encara que portem un designi d’Amor, que som fruit del voler amorós del Creador i Senyor de la vida i de la història. La nostra vida és valuosa i plena de dignitat, perquè som fruit d’un pensament d’amor que Déu ha tingut des de tota l’eternitat, i ha volgut que existíssim, que arribéssim a aquest any i a aquesta història nostra…. Jesús és el Camí, i ens acompanya amb el seu Esperit Sant! Aquest any nou l’hem de viure des d’Ell. Millor encara, amb Ell. I les realitats històriques estan cridades a convergir vers la realització del seu pla amorós de salvació i de vida eterna.
L’espiritualitat de la “revisió de vida” que tant ha marcat l’estil de l’apostolat dels cristians, sacerdots i laics, en els moviments d’Acció Catòlica, pot continuar ajudant-nos a concretar la realització compromesa de la voluntat de Déu. Es tracta de “veure”, “jutjar” i “actuar”. Saber captar tot el que està en joc en cada situació de la nostra vida o de les persones i realitats que ens envolten. Però ens cal “jutjar-les”, és a dir comprendre-les a fons i confrontar-les amb el que Déu vol, que se’ns ha revelat en la Paraula eterna de Jesús i l’ensenyament de l’Església, que no passaran mai. Per finalment cercar el millor actuar, el que l’Esperit ens inspiri, el que comporti un amor més gran i més veritable.
Us desitjo un feliç Any Nou, ple de la realització de la voluntat de Déu!