Les tradicionals processons del Divendres Sant es van dur a terme a molts llocs del Bisbat d’Urgell. A La Seu d’Urgell, es va desenvolupar sota una intensa pluja que, malgrat tot, no va espantar els fidels i assistents. La processó de la Seu d’Urgell és l’expressió del sentit religiós més popular, i l’acte que s’ha consolidat com la processó més important de tot el Pirineu, amb molts segles darrere seu. Precedida del Via Crucis, que a partir de les 9:00 del matí, es fa pels carrers del barri antic de la ciutat, l’Ofici de Tenebres a la Catedral (a les 11’30 h.), i l’Acció Litúrgica de la Passió i Mort del Senyor (a les 18 h.), la processó del Sant Enterrament es va iniciar a les 20:30 i va estar presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric Vives –acompanyat del Vicari general Mn. Mauri- així com per l’Alcalde Albert Batalla i les autoritats de la ciutat, amb els diversos grups i confraries.
A d’altres punts de la Diòcesi van ser remarcables les processons a Bossòst -Val d’Aran-, on hi assisteixen fidels occitans, francesos i catalans (22:30h), i les de Puigcerdà, a la Cerdanya (22:00h), i la de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra. Al sud del Bisbat, Balaguer va fer les celebracions litúrgiques de Setmana Santa vinculades amb el Santuari del Sant Crist de Balaguer, com el Via Crucis, el divendres que es va dur a terme a partir de les 08:30 del matí, i la processó, que va sortir del Sagrat Cor a les 20:30h. Guissona també celebrà la processó a partir de les 20:00h.
A la Seu d’Urgell la processó des de fa quatre-cents anys, es compon de 10 passos, alguns, de molt llarga tradició, i d’altres incorporats més recentment, a finals del segle XIX i al segle XX. És una de les més rellevants de tot Catalunya. La vitalitat de la processó urgellenca es demostra any rere any amb la incorporació de col·lectius ciutadans de tota mena que hi participen. Té els seus orígens en el segle XVII.
