El dia 5 de febrer al Castell de Cornellà de Llobregat i amb gran afluència de públic, va tenir lloc la presentació del llibre del Dr. Josep Otón Catalán, “El reencantament postmodern”, Premi d’assaig Joan Maragall 2011. Hi intervingué Mons. Joan-Enric Vives, i amb ell l’Il·lm. Sr. Alcalde de Cornellà de Llobregat Antonio Balmón, així com el mateix autor, Josep Otón, el Sr. Jordi López Camps, ex Director general d’Afers Relgiosos de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Joan Fernández, de l’Arxiu històric i comarcal de Cornellà.
Josep Otón i Catalán (Barcelona, 1963) és doctor en història, catedràtic d’ensenyament secundari i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), i participà l’agost del 2010 en les Jornades de Teologia de la Diòcesi d’Urgell.
Ha estat guardonat amb el XXIIè. Premi Joan Maragall el 2011, que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura. L’obra “El reencantament postmodern”, és una anàlisi del ressorgiment de l’espiritualitat que s’està produint en diversos àmbits de la vida social.
El llibre està estructurat en cinc grans blocs. El primer, La sintaxi del sagrat, és un capítol introductori dedicat a delimitar el terreny de la religió i de l’espiritualitat. Així mateix, des d’una perspectiva diacrònica, planteja el procés de desencantament del món, conseqüència de la modernitat, i el seu posterior reencantament, propi de la postmodernitat. L’espiritualitat cosmopolita pretén dibuixar el mapa dels fenòmens coneguts com a «noves religiositats». És una breu descripció de les principals característiques de la Nova Era, els fonamentalismes, les sectes, els substituts de la religió i les espiritualitats laiques. El tercer bloc, Els orfes de Déu, aprofundeix en l’anàlisi d’aquests fenòmens relacionant-los amb la societat postmoderna, interpretant les interaccions que s’estableixen entre experiència i tradició, i esbrinant els efectes d’un possible decalatge d’aquestes dues dimensions del sagrat. De la coexistència a la convivència proposa les bases per a un diàleg fecund entre el cristianisme i les noves formes d’espiritualitat. La pluralitat original és una reflexió sobre els textos bíblics referents a l’origen de l’Església primitiva, tot destacant paral·lelismes amb la situació actual, marcada per la diversitat (cf. Catalunya Religió).
