Càritas va atendre directament a 16.171 famílies durant l’any passat, a través d’alguns dels diferents programes solidaris que desenvolupa l’entitat cristiana depenent de les tres diòcesis de les comarques de Lleida, segons el balanç d’activitats que reflexa la memòria de 2012.
Les Càritas dels bisbats de Lleida, Urgell i Solsona van presentar ahir la memòria d’activitats de l’any passat en una roda de premsa a la qual van assistir els responsables de cadascuna d’elles, Ramon Baró, Jaume Mayoral i Josep Vidal, respectivament, els quals van destacar l’increment del nombre de persones i famílies ateses amb respecte al 2011, un 18%. Aquest percentatge reflexa l’augment de gairebé 2.500 unitats familiars en només un any.
Un increment que s’ha reflectit gairebé en la totalitat de programes que desenvolupen les tres Càritas. En els programes d’Acollida i Ajuts Assistencials s’ha atès a un 24% més de persones (4.200, sobre les 3.396 del 2011); en el dedicat a la Infància, Família i Adolescència, l’augment és encara més espectacular, un 40%, passant de les 1.542 atencions a les 2.155; els programes d’Integració Laboral i Social van suposar que gairebé cada dia es fes una mitjana de 12 atencions (4.371), i les mediacions per programes d’Habitatge Solidari gairebé es van doblar, de 21 l’any anterior a 40 durant el 2012.
L’únic programa que va enregistrar una menor atenció directa fou el dedicat a les Drogodependències. Descens però irreal, segons van destacar els delegats diocesans en la roda de premsa, perquè, si bé es cert que les persones que van ser ateses a algun dels dos centres que Càritas té a Catalunya per aquest servei va ser menor, el nombre de persones que es van atansar a rebre informació sobre el programa va ser molt més gran. Ramon Baró, president de Càritas a Lleida, va atribuir-ho al fet que aquest és un programa que no està subvencionat en la seva totalitat. “El fet que s’hagi de contribuir amb una mínima aportació pot ser la causa d’aquest desajust”, indicava Baró.
Els responsables de Càritas de les tres diòcesis feien una valoració positiva de la resposta solidària, tant econòmica com assistencial, rebuda en el darrer any. “Malgrat la crisi, hem sigut capaços d’augmentar els recursos disponibles, arribant entre les tres diòcesis a 1.917.321 euros, i també hem tingut un increment de voluntaris. Més de 1.500 col•laboren en programes d’atenció”, explicaven.
El perfil d’usuari que s’atansa fins a les Càritas de les comarques de Lleida està canviant darrerament. Malgrat la diversitat social i geogràfica del territori que abasten les diòcesis de Lleida, Urgell i Solsona, els directors de l’entitat caritativa de l’Església Catòlica destacaven un descens del immigrants i un increment dels autòctons. “La forquilla 70-30 s’escurça i en algunes parròquies pot arribar a ser del 50-50”, deien.
De la mateixa forma, s’està produint un canvi en la tipologia de famílies. “Abans venien famílies monoparentals i persones amb una problemàtica concreta. Ara són famílies més àmplies i amb més problemàtiques. Es un símptoma que les famílies s’agrupen per resistir més la crisi”, afirmaven.
Aquest balanç de la memòria permetia a Baró, Mayoral i Vidal arribar a una sèrie de reflexions. La primera d’elles era l’agreujament de la situació per la crisi, amb famílies amb múltiples demandes per atendre. Això era la prova de l’erosió que estan patint les xarxes familiars que atenen ara per ara aquestes problemàtiques per manca d’ajuts, i un element que alerta del risc que la necessitat d’atendre aquestes demandes és perpetuï i cronifiqui, la qual cosa ens duria a una normalització de la pobresa en la nostra societat.
Una segona reflexió de Càritas era diferenciar entre no atendre necessitats socials per no tenir recursos i deixar d’atendre els drets socials deles persones amb aquesta excusa. Uns drets que cal recuperar, perquè està en joc la dignitat humana.
Els directius de la tres Càritas diocesanes també advertien que si es continua agreujant les necessitats socials arribaran al límit. “Les demandes ens sobrepassen i no podem cobrir-ho tot”, deien, anunciant que arribarà el dia que hauran de prioritzar, ja que els ajuts institucionals han disminuït i, de vegades, en arribar amb molt retràs, encara suposen una càrrega més feixuga per les entitats que les esperen, ja que han d’assumir el cost d’aquesta demora.
