El temps marià per excel•lència ha de ser l’Advent. I és durant aquest temps que recordem amb major freqüència la Mare de Déu, la seva gran fe, la seva indefallent esperança i la seva immensa caritat, que són llum en la foscor. Ella travessa i dóna sentit a tot aquest temps d’esperança i de preparació: la solemnitat del dia 8, ens fa celebrar conjuntament la Immaculada Concepció, la preparació radical a la vinguda del Salvador i la feliç proclama de l’Església sense taca ni arruga. I també la sentirem molt propera en els dies ferials del 17 al 24 de desembre i, més concretament, el diumenge anterior al Nadal, enguany el dia 18, en què ressonaran antigues veus profètiques sobre la Verge Mare i el Messies, i llegirem episodis evangèlics relatius al naixement imminent de Crist i de Joan Baptista, el seu Precursor.
Llegim al nou Catecisme Youcat que,”l’Església creu que ‘la beatíssima Verge Maria, en el primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un privilegi singular de Déu omnipotent, en previsió dels mèrits de Jesucrist salvador del llinatge humà, fou preservada immune de qualsevol taca de pecat original” (Youcat 83). I en el cas del pecat original, diu Benet XVI, que cal entendre que “tots portem dins nostre una gota del verí d’aquella manera de pensar il•lustrada en les imatges del llibre del Gènesi. L’home no té confiança en Déu. Ell, temptat per les paraules de la serp, cova la sospita que Déu sigui un competidor que limita la nostra llibertat i que nosaltres serem plenament éssers humans només quan l’haurem arraconat… L’home no vol rebre de Déu la seva existència i la plenitud de la seva vida. I, fent això, ell es fia de la mentida més que no pas de la veritat i així cau amb la seva vida en el buit, en la mort” (Youcat 68). Amb tot, Déu no es limita a contemplar com l’home es destrueix a si mateix i el món, i ens envia Jesucrist. És la culpa sortosa que ens ha merescut un salvador tan gran! (litúrgia de Pasqua).
Si considerem l’inefable amor amb què la Verge Maria va esperar el seu Fill, ens sentirem animats a prendre-la com a model, abandonar el pecat i tot el que ens embruteix, i estar a punt perquè el Senyor “ens trobi vetllant en l’oració i cantant la seva lloança”, com diu el prefaci II d’Advent, i així li puguem sortir a l’encontre. La Litúrgia d’Advent uneix l’espera messiànica i l’espera del retorn gloriós de Crist, amb l’admirable record de la Mare, que vetlla, que espera, que estima el Fill que l’Esperit Sant ha fet néixer en les seves entranyes puríssimes. I és així com ens ajuda a esperar-lo en les seves misterioses vingudes: l’oració, els sagraments, la Paraula, el germà, els pobres que ens necessiten… Sempre humil i a vegades amagat, el Senyor arriba amb poder, i Maria ens ensenya i ajuda a descobrir-lo, a reverenciar-lo i a estimar-lo amb un cor pur. Que Ella guiï els nostres passos per acollir amb fruit el perdó i la pau del Nadal!