La pregària per la unitat dels cristians és l’ànima i el motor de l’ecumenisme. Dilluns entrarem de ple a la Setmana de pregària per la unitat, que ens proposa pregar, enguany, sota el lema evangèlic, “…De tot això, vosaltres en sou testimonis” (Lc 24,48).
Aquesta setmana del 2010 ve marcada per la commemoració del centenari de la Conferència missionera d’Edimburg (1910), quan protestants diversos, alguns anglicans i un ortodox varen reflexionar junts sobre l’escàndol d’anar dividits a anunciar Jesucrist als pobles joves del món que encara el desconeixien. ¿Per què transmetre la divisió si anunciem el mateix Crist? Com creuran si ens veuen separats i que ens ignorem, uns als altres? Sempre ha passat que han estat els missioners els qui més han reclamat que cerquem realment la unitat entre els cristians. És un mandat de Jesús i alhora és una necessitat de la missió evangelitzadora. Va néixer així, a Edimburg, un esperit “ecumènic” d’unitat, d’ajuda envers les obres de caritat, de compartició envers les traduccions de la Bíblia a les llengües d’aquests pobles joves, de respecte pels territoris on cadascú missionaria, etc. El proper mes de juny tindran lloc a Edimburg tot un seguit de celebracions (www.edinburgh2010.org).
L’ecumenisme va avançant. Hem de tenir confiança que l’Esperit Sant va inspirant la unió de totes les Esglésies i ens sorprèn amb les seves novetats. Valorem els grans passos que s’han donat en aquest darrer any:
– En l’àmbit catòlic, el 21 de gener de 2009 es feia públic l’aixecament de les excomunions a tres bisbes de la Fraternitat St. Pius X en un esforç de Benet XVI per facilitar el diàleg i evitar l’escàndol de la divisió entre els catòlics.
– En el pelegrinatge a Terra Santa del Papa al maig de 2009 es van poder comprovar els valents intercanvis i encontres del Papa amb altres Patriarques cristians i amb responsables de les religions jueva i musulmana.
– Durant l’Any paulí i especialment a la seva clausura a Damasc, on vaig peregrinar amb un grup de preveres d’Urgell, han tingut lloc arreu molts intercanvis i moments d’oració, entre tots els qui estimem St. Pau.
– Del 16 al 23 d’octubre es va reprendre el diàleg ortodox-catòlic a Pafos (Xipre) estudiant “El paper del Bisbe de Roma en la comunió de l’Església al primer mil·lenni“, seguint la petició de Joan Pau II feta el 1995.
– I el 4 de novembre Benet XVI publicà “Anglicanorum coetibus” la Constitució Apostòlica amb què crea una estructura canònica per rebre en la plena comunió dins l’Església Catòlica, els sacerdots i laics anglicans que ho desitgin, respectant la seva tradició.
Aquests són signes que ens acosten a l’anhelada unitat que Jesús demanava. Ha calgut molta paciència, tenacitat, esperança i fortalesa enmig de no poques incomprensions. Però no en dubtem, és l’oració la que ha preparat els camins de l’amor i de la unitat. I ha de continuar fent-ho.
Ens hem de fer tots protagonistes de la unitat, treballant-hi a través de l’oració, que hem de valorar més i més, com instrument actiu del canvi dels cors, i de la superació de les desavinences i desunions. Que el Senyor ens permeti, pregant units, de fer-nos testimonis més creïbles de totes les meravelles que Crist realitza en nosaltres.
