Celebrem aquest diumenge dins la tradicional Setmana de pregària per la Unitat dels cristians. El lema d’enguany és: “Estimaràs el teu Déu… i el teu proïsme com a tu mateix” (Lc 10,27). Cada any entre el 18 i el 25 de gener ho celebrem Ha estat preparat des de Burkina Fasso. Acollim-lo per a pregar i reflexionar sobre la necessitat d’estimar-nos i de comprendre’ns més i millor entre els mateixos cristians, si volem atreure a la fe en Jesucrist. Preguem sense defallença i preparem amb esperança un futur d’unitat dintre de cada comunitat cristiana, i entre totes les Esglésies de Jesucrist! Possiblement la unitat requereix resoldre qüestions d’interpretació teològica, però sobretot demana estimar-se de debò, perdonar-se mútuament les ofenses i, amb humilitat, aprendre a fer camí de servei i d’amor envers el nostre món.
Hem de resar plegats, reflexionar, conèixer-nos millor i trobar punts de trobada per reprendre el treball essencial de l’ecumenisme, la recerca humil de la unitat de tots els cristians. Perquè la desunió entre els cristians és un gran pecat que escandalitza i difon un dolorós antitestimoni de la fe. Serà units que podrem aportar una “ànima” al nostre món, de la qual està tan necessitat.
De vegades sembla com si en el camí ecumènic es donés un cert cansament i una falta de fervor, i es manté viu el dolor de no poder compartir encara la taula eucarística. Però Déu continua sorprenent-nos i continua fent prodigis extraordinaris. Arrosseguem segles de baralles i desunió, i ara convé refer la confiança, conèixer-nos millor, perdonar-nos mútuament i amb paciència eliminar tants prejudicis mutus i tants recels. Al nostre país, fins fa poc, hem tingut un coneixement molt limitat de les altres esglésies i comunitats eclesials, de les seves tradicions i sensibilitats. Ara, millorarem en això degut a la immigració, així com al sentit de globalitat del món on vivim, que tot ho fa més proper, també les diverses Esglésies cristianes. I si ens estimem, progressarem en la bona direcció, la que Crist demanava: “Pare, que tots siguin u…” (Jo 17,21).
Es tracta de conèixer els anglicans i protestants, els ortodoxos i els grecocatòlics, els evangèlics i els presbiterians, els coptes i els siríacs, amb els seus diversos ritus i tradicions, més enllà del que trobem explicat als llibres. Ja que quan ens coneixem, entrem a la sensibilitat de l’altre, i cauen els prejudicis. Amb els contactes personals i el respecte pels valors que l’altre també creu i vol aportar, amb serveis de caritat realitzats en comú, amb persecucions sofertes junts, ens farem més capaços d’estimar-nos i d’anar convergint a la unitat tal com i quan Jesucrist la voldrà fer. I també cal una purificació de les estructures, per recórrer el camí de la senzillesa evangèlica i de la superioritat de Crist per sobre de tot i de tots. En el fons es tracta de viure un “ecumenisme espiritual” com proposava Joan Pau II el gener del 2003. Que continuïn ressonant entre nosaltres, els crits de 1999 a Bucarest, quan la multitud, veient junts el Papa St. Joan Pau II i el Patriarca de Romania Teoctist, els aclamaven i es comprometien al crit de “Unitate! Unitate”! La recerca de la unitat ha de marcar el nostre present i el nostre viure de cristians, si volem ser fidels al baptisme rebut!
