Del 4 al 29 d’octubre tindran lloc a St. Pere del Vaticà les sessions del “Sínode de la sinodalitat: comunió, participació i missió” i ens hi hem d’unir amb la nostra pregària insistent i confiada. Com diu el Secretari general, cal “contribuir amb l’oració personal i comunitària per tal de donar suport als qui estan cridats a l’exercici de l’escolta i el discerniment durant la reunió del Sínode a Roma”. Cada sessió del Concili Vaticà II (1962-1965) començava amb l’oració “Adsumus Sancte Spiritus”, “Estem davant vostre, Esperit Sant…”, atribuïda a St. Isidor de Sevilla (560-636), que s’ha utilitzat històricament en els Concilis, Sínodes i altres reunions de l’Església durant centenars d’anys, i encara la diem a la CEE.
El Papa desitja que l’Església visqui cada cop més la sinodalitat, que prengui consciència que és un poble en camí. Fer Sínode vol dir “caminar junts, en la mateixa direcció. I això és el que Déu espera de l´Església del tercer mil·lenni”. Saber escoltar i obrir portes. Escoltar-nos entre tots, en la nostra diversitat, i obrir portes als qui estan fora de l’Església. No es tracta de recollir opinions ni fer un parlament. El Sínode no és una enquesta; es tracta d’escoltar el protagonista, que és l’Esperit Sant, es tracta de pregar. Sense pregària, no hi haurà Sínode.
La intenció de pregària del Papa per a l’octubre ens demana pregar “perquè l’Església, fidel a l’Evangeli i valenta en el seu anunci, visqui cada cop més la sinodalitat i sigui un lloc de solidaritat, de fraternitat i d’acollida”. En ser cridats a abraçar aquest camí sinodal 2021-2023, amb aquesta pregària convidem l’Esperit Sant a actuar en nosaltres, perquè siguem una comunitat i un poble de gràcia. La pregària és el cor de la vida eclesial. Per al Sínode, els bisbes dels Estats Units acaben de proposar aquesta versió simplificada de la llarga oració, de St. Isidor, perquè puguem resar-la més fàcilment a les comunitats o sols:
“Estem davant vostre, Esperit Sant,
reunits en el vostre nom.
Vos que sou el nostre veritable conseller: veniu a nosaltres,
sosteniu-nos, entreu en els nostres cors.
Ensenyeu-nos el camí, mostreu-nos com assolir la meta.
Impediu que perdem el rumb com a persones febles i pecadores.
No permeteu que la ignorància ens porti per falsos camins.
Concediu-nos el do del discerniment,
perquè no deixem que les nostres accions
es guiïn per prejudicis i falses consideracions.
Conduïu-nos a la unitat en Vos,
perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia,
sinó que en el nostre pelegrinatge terrenal.
ens esforcem per assolir la vida eterna.
Us ho demanem a Vós, que actueu en tot temps i en tot lloc,
en comunió amb el Pare i el Fill, pels segles dels segles. Amén.”