No és un problema particular de catòlics o protestants, d’ortodoxos o d’anglicans, sinó que ens afecta a tots igualment. Hem de poder anunciar amb senzillesa i coratge a les nostres societats occidentals, qui és Jesucrist, per què creiem que és l’únic Salvador, per què seria bo que tots el coneguessin, estimessin i seguissin, i per què cal formar part de la seva Església i traduir els seus ensenyament en vida de caritat.
És per això que avui parlem d'”ecumenisme espiritual”, que segon l’abat de St. Pau extramurs P. Edmund Power significa “cercar junts la voluntat de Déu a través de l’oració, el sacrifici i el servei”. No és evasió vers l’espiritualitat, donades les dificultats per la unitat real, sinó que existeix un sentit profund de l’ecumenisme que significa cercar junts el Crist. Cap unitat no serà possible si tots els qui creiem en Crist no estem profundament arrelats en la vida de Crist. És essencial pregar i deixar-se conduir per l’Esperit Sant, que ens donarà la semblança i la comunió amb Crist i els germans. Llavors avançarem junts i trobarem maneres concretes, pràctiques i quotidianes de viure més units. L’ecumenisme requereix conèixer-se i estimar-se molt, perdonar-se de les ferides de la història mal viscuda i les agressions mútues, dialogar i acollir-se amb les diferències i aportacions de cada tradició. En la unitat de Crist, les diferències seran enriquiment. El veritable ecumenisme va més enllà de la teologia; commou les nostres vides espirituals i el nostre testimoniatge comú. A mesura que el diàleg es desenvolupa, trobem en els altres germans l’amor pel Crist que ens convida a la cooperació pràctica i al servei. Aquesta germanor en el servei de Crist, que ja experimenten moltes comunitats arreu del món, afegeix un nou impuls a les nostres relacions ecumèniques.
Referint-se al progrés de l’ecumenisme el Papa Benet XVI i el Primat anglicà Rowan Williams declaraven conjuntament que “hi ha moltes àrees de testimoni i de servei en què podem anar plegats, i que demanen una cooperació més estreta entre nosaltres: la recerca de la pau a Terra Santa i a d’altres parts del món afectades per conflictes i per l’amenaça del terrorisme; promoure el respecte per la vida, des de la concepció fins a la mort natural; protegir la santedat del matrimoni i el benestar dels infants en el context d’una vida familiar sana; l’opció preferencial pels pobres, pels oprimits i pels més vulnerables, especialment els que són perseguits per la seva fe; encarar els efectes negatius del materialisme; i la salvaguarda de la creació i del nostre medi ambient. També el compromís per al diàleg interreligiós, mitjançant el qual arribar conjuntament als germans no cristians” (23.11.2006).
Si no anem units, el món no creurà. Esdevé de nou programàtica la pregària de Jesús al darrer sopar: “Que tots siguin u, com Vós, Pare, esteu en mi i jo en Vós. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que Vós m’heu enviat” (Jo 17,21-22).
