Tot és do de Déu en l’Església, i també les vocacions. I per això les hem de demanar humilment i amb perseverança. Ell va construint l’Església harmoniosament, per obra de l’Esperit, i nosaltres ens hem d’unir al Cep veritable, i ens hem de deixar “podar” pel Pare, que és el Vinyater, perquè l’obra reflecteixi encara millor la glòria del Pare (cf. Jo 15,1ss). La nostra vocació més fonamental és “complir els manaments i donar glòria a Déu”, procurar la glòria i la lloança, que Ell -i només Ell- es mereix.
El Misteri pasqual de Crist ens fa captar el valor del seguiment radical i total del Senyor, deixar-ho tot per Ell, amb renúncia d’un mateix. Dels apòstols aprenem contínuament a ser deixebles despresos, valents i humils, predicadors de la Paraula de Vida i referents per a viure el manament nou de l’Amor. Ser apòstol és ser testimoni valent de tot el que Jesús ha fet i ha dit. Tot cristià és un enviat com a “testimoni de la Resurrecció de Jesús, el Senyor”. Tot el nostre ésser ha de quedar en penombra perquè ressalti millor la glòria de Crist, les seves paraules de consol i de bondat, la seva autoritat que tot ho canvia i que tot ho porta cap al Pare. Deixem-nos afaiçonar per l’Esperit, perquè Ell ho sigui “tot en tots”. Val la pena creure, no tenir por i anar pertot arreu amb la seva força i la seva alegria, “que ningú no ens la prendrà”.
A la pregària podem recordar especialment els que esperem que Déu ens enviï com a noves vocacions, futurs nous ministres de l’Evangeli i de l’Eucaristia. Crist té altres ovelles, que encara no el coneixen, que encara no li han donat el seu sí definitiu… Encomanem-los, perquè confiïn en el Senyor i no li neguin res, ja que aquest és l’autèntic camí de la felicitat, no fer la nostra, sinó “fer sempre el que Ell ens digui” (cf. Jo 2,5), com ens ensenya la nostra Mare celestial. Perquè “Crist no ens pren res, sinó que tot ens ho dóna” (Benet XVI).
Valorem el nostre baptisme que ens va fer fills de Déu i aprofundim en la vivència de la fe rebuda, que ens fa adonar que tots som deixebles cridats, elegits, per Ell. Cada dia hem de ser fidels a un temps de silenci i de pregària. Disposem-nos a créixer en la comunió i en la fraternitat dels apòstols, visquem el constant anhel per la santedat de vida i la configuració amb el Crist. Que ens sigui donada la gràcia d’esdevenir bons testimonis del Senyor i del seu Amor, i que Ell mateix dugui a terme l’obra bona que ja ha començat en nosaltres!
