Vivim en una societat que anuncia canvis que de ben segur repercutiran també en el sistema educatiu. És en aquest sentit que darrerament, fruit també de la realitat sociopolítica i dels mateixos requeriments de la comunitat educativa, han augmentat les veus que intenten fer palesa la necessitat d’un pacte per l’educació, des del diàleg franc i obert en què hi participin totes les institucions afectades, també les de matriu cristiana, un pacte que accepti la pluralitat d’opcions i que doni estabilitat duradora al sistema educatiu.
Convé reflexionar, discernir, cercar respostes en el diàleg que apropa, construir entre tots els col·lectius i institucions afectades un entorn legal educatiu que faci possible formar persones ben preparades per al seu servei a la societat i, alhora, persones comprensives, compassives i solidàries. El Papa Francesc diu: “L’educació comporta la tasca de promoure llibertats responsables, que en les cruïlles sàpiguen escollir amb sentit i intel·ligència; persones que comprenguin sense reserves que tenen a les mans la seva vida i la de la seva comunitat i que aquesta llibertat és un do immens” (AL 262). El procés educatiu mai no és neutre, comporta sempre una concepció determinada de la persona, de la vida i del món. La pretensió ha de ser educar en virtuts i en valors per al bé, per a ajudar que la persona esdevingui “bona”, com deien els clàssics. No s’han de témer els canvis, ans al contrari, s’han de promoure amb aportacions que facin créixer en coneixements, en saviesa i en humanitat, que preparin bons professionals i millors persones.
L’escola no és l’únic espai de formació, ni l’edat infantil i juvenil l’únic moment de formació. L’estructura educativa la van construint tots els marcs educatius, els diversos nivells de formació que durant tota la vida contribueixen a transmetre coneixements o a millorar-los, que desenvolupen capacitats i creen actituds. Família, parròquia, escola, centres d’esplai, grups escoltes i clubs esportius, facultats i escoles universitàries, empreses, moviments socials; l’ensenyament reglat i l’educació en el lleure, les formacions inicials, continuades i ocasionals, l’exercici professional, les responsabilitats socials i polítiques… Les persones i les institucions que participen en aquests processos són les que configuren la xarxa educativa, són les cridades a establir el consens necessari per aconseguir un gran pacte amb partits i òrgans de govern, que sigui lloc de trobada de pensaments i praxis quotidianes diverses que permeti establir uns punts d’encontre, d’enriquiment, que generin processos personals i socials positius.
L’educació és un tema, doncs, que ens afecta les famílies i tots, per la seva incidència directa en les persones i per la seva repercussió en el model de societat que es pretén assolir. D’aquí l’interès dels mitjans de comunicació i també dels partits polítics que, sovint, en fan espai de confrontació més que de diàleg. Les institucions cristianes d’ensenyament contribuiran a gestar un gran pacte en defensa i promoció d’una educació per a tothom, que promogui la vida individual i col·lectiva com un servei responsable que defensi amb esperança el dret a l’educació de tots per assolir una vida digna i de qualitat, amb una atenció especial pels més desafavorits.