Aquestes dues preguntes seguides que Jesús li fa a Maria Magdalena, l’apòstola dels apòstols, en el primer encontre del Ressuscitat en persona amb la seva fidel deixebla (Jo 20,11-18) ens ajuda en aquest diumenge a reflexionar amb fe sobre la joia pasqual viscuda en aquests moments de pandèmia.
Jesús continua preguntant-nos “per què ploreu?”. I amb la confiança dels “amics”, més encara, amb la sinceritat dels “germans”, avui li confiem la situació mundial que ens fa plorar. Tantes persones que moren per la infecció d’aquest coronavirus, els malalts que pateixen aïllament forçós i dur, sols en les habitacions o en els hospitals, sobretot els que tenen dificultats per respirar i han d’estar dies i dies sedats o lligats a un respirador artificial. Els qui estan sols en pisos petits, amuntegats, o en família, però enclaustrats. I els qui ni tenen casa, perquè malviuen pels carrers. I tantes persones angoixades, així com els qui veuen perillar el seu treball o ja els han anunciat l’acomiadament. Plorem pels metges i infermers que tenen horaris inacabables i emmalalteixen, per tal d’arribar a tothom. Els qui no tindran atencions mèdiques. Els països pobres que no podran superar les conseqüències devastadores de la pandèmia, i tants altres. Plorem i li demanem a Jesús Ressuscitat que tingui pietat del nostre món; que sostingui els esforços de les autoritats, dels científics, dels homes i dones de bona voluntat que estan repartint solidaritat a mans plenes…
I les preguntes incisives de Jesús, continuen: “qui busqueu?”. Maria buscava el seu Mestre i Senyor, buscava el consol i la fe. Només escoltar el seu nom, es va sentir transportada “Maria!”, i respongué “Mestre!” Li fou concedida una fe d’apòstol, una gràcia especial per ”anar a trobar els seus germans” i desvetllar la fe dels mateixos apòstols. També avui estem cridats a anunciar la fe. Ni que de moment estiguem confinats a casa. Som Església en sortida, per donar a conèixer la salvació de Jesús. ¿N’hi haurà prou amb una resposta científica i econòmica a la crisi sanitària? ¿Voleu dir que molts no reflexionaran i descobriran a través d’aquesta crisi mundial que som febles, que hem de sortir de nosaltres mateixos i cercar la Veritat i l’Amor autèntics? De la Resurrecció de Jesucrist ha de néixer el testimoniatge dels cristians, humil però autèntic de la nostra fe, de l’experiència de vida que tenim per l’amistat amb Jesús. I ha d’emergir el compromís d’estimar més i millor, sense defallença ni esperant falsos consols, amb un amor que “tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta, perquè l’amor no passarà mai” (1C 13,7-8). Estem cridats a ser deixebles valents de la nostra fe i a viure compromesos a vèncer el mal amb el bé, a omplir les creus (també de les pandèmies) amb l’amor.
Pasqua és acció de gràcies a Jesús perquè no va defugir morir a la creu, perdonar els enemics, acollir el bon lladre, regalar-nos una Mare excepcional i donar la seva preciosa vida en rescat de tots. Donem gràcies a l’Església que any rere any va proclamant la gran veritat de la resurrecció del Senyor i de la nostra resurrecció amb Ell. I donem gràcies per totes les manifestacions de bondat, de forma ben especial en aquestes setmanes de confinament, que comprovem en les persones que estimen i ajuden sense esperar res a canvi, gratuïtament. “Feliços els qui creuran sense haver vist” (Jo 20,29).