Aquest anunci de l’àngel als primers deixebles, continua ressonant any rere any com un anunci que tergiversa els criteris mundans i ens obre a la realitat divina. “Déu ha visitat el seu poble i l’ha redimit” (Lc 1,68), té un designi d’amor i de misericòrdia per a la humanitat. En tot temps i en tota circumstància l’Església se sent dipositària d’aquest anunci salvador, i l’ofereix humil però convençuda, a tota la humanitat. Passi el que passi, sempre estem en mans de Déu i sempre es compleixen les seves promeses de vida i d’amor. També en temps de guerres i pandèmies, de tribulacions i de dificultats, l’amor vencerà, perquè no és un amor qualsevol, petit i fràgil, sinó que és l’amor immens de Déu, revelat en Jesús, que crucificat ha recollit sobre seu el pecat del món, també els nostres pecats, i els ha perdonats, els ha destruïts, posant el seu Amor allà on no n’hi havia, per transformar-ho tot i dur-ho a la plenitud desitjada pel Pare, des de la creació del món. La Resurrecció de Jesucrist d’entre els morts és una nova creació. El que és vell ja ha passat, i ha nascut un temps nou. Per això tenim esperança i la volem comunicar a tothom.
Si Crist ha ressuscitat, la vida pren un relleu nou. El que vivim en aquest món és ja un preàmbul i una anticipació de la plenitud que esperem i que rebrem agraïdament de la gràcia de Déu. D’aquí brolla l’alegria cristiana que no és un optimisme voluntarista de gent que viu fora de la realitat, sinó el sentiment profund i convençut que, ni quan passem per les dificultats més greus, fins i tot quan morim, no són la darrera paraula de l’existència humana, sinó que la vida vencerà. Una alegria i una esperança que es comparteixen ja que no ens salvarem sols, sinó que Déu prepara la plenitud del seu Regne per a tota la humanitat. Ell vol que tots els homes se salvin i farà tot el possible -a Ell res no li és impossible, li fou dit a la Verge Maria- perquè la història humana no fracassi. Amb mires humanes Jesús crucificat va fracassar, i els seus deixebles són els més desgraciats del món perquè segueixen un fracassat. Però els qui han rebut el do de la saviesa de la creu, saben que Ell és el Rei vencedor, el Màrtir que ha fet la voluntat de Déu i ha guanyat la Vida eterna no només per a Ell, sinó per a tots els qui Ell anomena “germans” seus. Quin goig tan gran: som fills de Déu i germans en Crist! El seu Esperit Sant que hem rebut pel baptisme continua treballant en nosaltres perquè ens assemblem a Jesús, i puguem fer les seves obres, com Església, sent presència real seva enmig del món.
Avui és dia d’alegria i d’esperança: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor; alegrem-nos-en i celebrem-ho!” (Sl 117,24). Crist ha triomfat, és Pasqua florida. De les llagues de Crist, en neixen flors de vida. ¿No creieu que seria bo que tots els qui estan cansats i afeixugats, angoixats i plorosos, atribolats i expectants, per aquesta pandèmia que ens toca viure, poguessin obrir-se a la fe i a l’esperança, per trobar el consol i el repòs que tant necessiten? La fe no és una il·lusió barata, ni un opi adormidor, ni un consol neuròtic de porucs, sinó la veritat més real del destí de cadascú de nosaltres i de la humanitat sencera. Creats per amor, fem el camí de la vida amb creus i alegries, i l’amor és la llum que il·lumina el destí de tota persona, fins que arribarem a la plenitud de l’amor, que és Déu mateix. Que la Pasqua ens doni la força que tant necessitem en aquestes hores incertes per viure en la fe, l’amor concret i l’esperança que no defrauda. Santa Pasqua a tots!
