Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l’edat mitjana, els dignataris locals (els barons d’Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d’aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle XI i el XIV, seguint l’estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l’elaboració en el treball de la pedra i per l’elegància dels campanars. Les pintures murals de les esglésies es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.
La majoria de les esglésies han mantingut els usos religiosos des que van ser construïdes i consagrades als segles XI i XII. En el conjunt d’esglésies Patrimoni de la Humanitat se n’han inclòs nou: Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll, totes dues al poble de Taüll, Sant Feliu de Barruera, al cap del municipi, Barruera, Sant Joan de Boí, al poble de Boí, Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall a Erill-la-Vall, Santa Maria de l’Assumpció de Cóll, en el poble de Cóll , Santa Maria de Cardet, en el de Cardet, La Nativitat de Durro, i l’ermita de Sant Quirc de Durro, totes dues al poble de Durro. Tret de Santa Maria de l’Assumpció de Coll, que pertany al bisbat de Lleida, les altres 8 esglésies són del bisbat d’Urgell.