Si volem entendre la Pasqua a partir de la celebració central de la Vetlla Pasqual, veurem que són les lectures de la Paraula de Déu, amb els salms que hi responen i les oracions del president, el que ocupa un lloc preeminent de la Vetlla santa, i de la festa de Pasqua. I és que “el cristianisme és la religió de la Paraula de Déu” (Catecisme 108), i la Pasqua és Crist Ressuscitat que ens parla, i nosaltres que l’escoltem agraïdament. Es fa realitat el que revelava el Pare: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut: escolteu-lo!” (Mt 17,5). I això és el que fem de gust llargament durant la nit santa de la Vetlla pasqual, escoltar Déu en la seva Paraula eterna i creadora, Paraula de vida i de consol, que sempre fa llum i guia els passos dels qui l’escolten amb fe. I això és el que fem sempre que ens reunim en assemblea de redimits, com Església, escoltem i meditem la Paraula, per guardar-la i posar-la en pràctica.
Déu ens ha enviat el seu Verb fet carn (Jo 1), i totes les Escriptures parlen d’Ell. Per això a la Pasqua, especialment, rellegim les tradicions antigues de la història de la salvació, la creació, els patriarques, sobretot el relat de l’alliberament del poble de Déu quan el pas del mar Roig, els llibres dels profetes i la carta de l’apòstol, fins arribar a escoltar plens d’amor l’Evangeli que és la veu del mateix Crist Ressuscitat: «No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran (…) He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 27,9.18-20).
Pasqua és “la festa de la Paraula” ja que és l’anunci de l’acompliment de tot el que es referia a Crist en les Sagrades Escriptures. Allò que estava anunciat, s’ha realitzat en Jesucrist, i Ell ens ho continua explicant avui, com ho féu als deixebles d’Emmaús, quan “els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es referien a ell” (Lc 24,17). Hem de tenir en compte que els jueus vivien la seva Pasqua anual com a contemporanis dels seus avantpassats que havien pogut ser alliberats de l’esclavatge d’Egipte, i lloaven Déu perquè allò que va fer amb aquells, també ho fa amb mi, amb nosaltres, ara. Molt més els cristians, ja que Crist no només va viure la Pasqua, sinó que Ell és la Pasqua. “La celebració litúrgica és l’actualització del misteri salvador: no només perquè la comunitat el celebra, sinó perquè el mateix Crist Jesús, ara Ressuscitat, que conté en sí mateix, vius, els misteris salvadors de l’Encarnació i de la Redempció, ens els fa presents i ens els comunica” (J. Aldazábal).
A cada missa se’ns dóna el Crist com a Paraula. Aquella Paraula “viva i eficaç” (He 4,12) que el que “diu” es realitza (Gn 1,3). Paraula que penetra, fecunda, anima, discerneix, judica i estimula… i que si la rebem amb fe, és Crist Ressuscitat que es fa llum interior i força que salva.
En aquesta Pasqua 2009 preguem amb fe: “Senyor, feu que creguem el que llegim i escoltem; ensenyem el que creiem; i practiquem el que ensenyem”.