La Pasqua és la celebració central de l’any litúrgic cristià. S’obre amb la Vigília pasqual, la “mare de totes les vigílies”, en què l’Església vetlla al costat de Crist, esperant la seva gloriosa resurrecció. Marca el pas de la mort a la vida, de les tenebres a la llum, de l’esclavatge a la llibertat, de la desesperació a l’esperança. Tots els cristians la vivim com la festa de les festes, el dia sense posta, “el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo” (Sl 117,24). I enguany amb l’alegria afegida que s’escau que totes les confessions cristianes celebrem la Pasqua aquest mateix diumenge. Ens hem d’obrir a la fe, al misteri, i rebre exultants Crist el Senyor, que Ressuscitat d’entre els morts obre el camí segur i fecund de l’Esperança.
“L’esperança no pot defraudar” (Rm 5,5). L’esperança és també el missatge central del Jubileu, i ens cal prendre consciència que som pelegrins d’esperança que volem un encontre viu i personal amb Jesucrist, “porta” de salvació, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com “la nostra esperança”. Sempre “disposats a donar raó de la nostra esperança” (1Pe 3,15).
La Pasqua ens fa beneir un foc nou, i entrar seguint la llum del Ciri Pasqual, que representa Crist ressuscitat, la llum del món, i que durant cinquanta dies il·luminarà en les celebracions. Seguim tot el poble amb els llums encesos, com el llum que ens fou donat el dia del baptisme. I cantem l’exultant Pregó pasqual. Som un poble que camina cantant i unint les mans, precedit per Crist, la Llum de vida eterna. És després que escoltem la Paraula revelada, que culmina amb l’Evangeli de les aparicions del Ressuscitat, que sempre crida a la missió: “aneu a Galileu, que allà el veureu!” (Mc 16,27), com volent dir, torneu al començament, visqueu com a Galilea, anunciant el Regne de Déu que en Crist Ressuscitat s’ha acomplert, per bé que encara no definitivament. Mentrestant, “esperem un cel nou i una terra nova”, i som poble d’esperança i poble de germans, servidors dels pobres i que tenim per divisa el manament nou: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 15,12).
En el temps pasqual, com en la Vetlla i el Dia de Pasqua, renovem les promeses del Baptisme i la fe en el Déu Trinitat. Tota la comunitat renova les promeses baptismals, la vocació de ser testimonis d’esperança, i som beneïts amb l’aigua de la font baptismal. Sempre les celebracions de la Pasqua culminen amb l’Eucaristia, en què participem del mateix Cos i Sang de Crist mort i ressuscitat, i el podem reconèixer en la fracció del pa que ens recorda les meravelles de Déu. Menjant el Pa de Vida, som com “divinitzats”, ressuscitats amb Crist per viure una nova vida, amb esperança i compromís evangelitzador.
La Pasqua ens convida a renovar la nostra fe i a recordar que, amb Crist ressuscitat, hem vençut la mort i el pecat. Som lliures i cridats a viure com a fills de la llum, portant esperança al món. Som testimonis del Senyor! L’Església proclama amb alegria: “Crist ha ressuscitat! Realment ha ressuscitat!”
