En la litúrgia de la Vetlla pasqual, un moment molt important i solemne, per al qual s’invoca l’ajut de l’Església celestial amb les lletanies dels sants, és la benedicció de l’aigua de les fonts baptismals, on han de ser engendrats els nous fills i filles de Déu.
L’aigua té un simbolisme molt gran en la vida de tota persona humana (purificació, netedat, transparència, moviment, grandesa i llibert… sacia la set, fecunda els camps, inunda el que és sec, destrueix i fa renéixer, etc). Igualment a tota la Sagrada Escriptura hi ha de rerefons l’alliberament del poble de Déu, significat amb el pas del mar Roig a peu eixut. Però certament és Jesús qui li dóna la missió més elevada, ja que fa de l’aigua l’instrument i el signe perquè arribi la nova vida de l’Esperit Sant a tots els batejats en les aigües que han estat santificades pel baptisme de Jesús en el riu Jordà.
També a la Pasqua hem conegut que del costat de Crist va brollar sang i aigua, i es va acomplir així la profecia que del costat dret del temple -que és Crist- naixeria un riu immens de purificació i de vida, i que “arreu on arribi aquest riu, tot viurà” (Ez 47,1-9). Delegem per l’aigua del costat de Crist, i que també aquesta Pasqua sigui plena de l’aigua viva que anhelem, “com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu” (Sl 42,2).
Des de Pasqua tots hem estat enviats a anunciar la fe i a batejar en nom del Senyor: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat.” (Mt 28,19-20). El baptisme és necessari tal com ho revelà Jesús a Nicodem, quan li diu que “ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit” (Jo 3,5). Com hem d’estimar l’aigua que ens ha regenerat i ens ha empeltat en Crist, el Cep veritable!
En aquest temps de Pasqua, visitem amb devoció -si podem- la pila del baptisme de la parròquia on vam ser regenerats, i donem gràcies a Déu pel do de la fe. Preguem amb reconeixement pels qui ens han transmès la fe catòlica (família, padrins de bateig i sacerdot que ens va batejar), i agraïm que ens volguessin donar la bona tradició cristiana. Valorem que molts vulguin batejar els fills de petits, perquè així ja participen de la salvació i aniran creixent en un ambient bo, amb una llavor de gràcia dintre seu. Renovem amb pietat les promeses baptismals de renunciar al Maligne i de creure portant una vida santa. Igualment, prenem amb respecte i devoció l’aigua de la pica quan ens senyem a l’entrada del temple, i donem-la als qui ens acompanyen, valorant que som una comunitat de germans, tots iguals en dignitat, per aquella aigua que ens va unir a Jesucrist el nostre Salvador. I encara, animem els qui vulguin “recomençar” la seva pràctica de fe per més que l’haguessin abandonada, i preguem pels qui no han descobert encara el gran do que se’ls va fer quan els van batejar, perquè canviïn envers una vida d’amistat amb Crist.
Diguem amb fe: “Gràcies Senyor pel do de la fe que em fou donat el dia del meu baptisme. Que l’Esperit m’ajudi a ser fidel i a no separar-me mai de vós!”.