Pasqua és renovació, perquè la Resurrecció de Crist tot ho il•lumina, ho trastoca i ho omple de nova vida. La Resurrecció s’ha d’entendre com una nova creació: “Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5). Per això em va agradar que acabat d’elegir el Papa Francesc, a l’Àngelus a la plaça de St. Pere, una dona portés una pancarta senzilla, feta a casa, que deia: “Francesc, ets una nova primavera per a l’Església!”. El poble senzill ha entès de seguida els signes del nou Papa, i els estima. És amb goig pasqual, doncs, que tots estem acollint el pontificat tan sorprenent i renovador, tan ple d’esperança, del Papa Francesc. Com si d’una primavera es tractés. Ja el nom Francesc i després tants altres gestos de senzillesa i autenticitat transparent, ens han donat perspectives noves de servei humil del Papa, “servent dels servents de Déu”, que recalca la misericòrdia de Déu, l’amor a la Creu, la confessió ardent de la fe sense mundanitat, l’austeritat fruit de l’amor a la pobresa i als pobres…
Dins l’Any de la fe, la renúncia de Benet XVI, i l’elecció del nou Bisbe de Roma, Francesc, ens porten a acollir la seva crida a la fe en el Crist: “Si no professem Jesucrist, ens convertirem en una ONG pietosa, no en l’esposa del Senyor… Quan no es proclama el Crist, es proclama la mundanitat del diable… Quan caminem, edifiquem i confessem sense la creu no som deixebles del Senyor”. En aquest diumenge pasqual de la Divina Misericòrdia destaco dues insistències del primer Magisteri del Papa Francesc:
• «Crist és la referència fonamental, el cor de l’Església. Sense Ell, Pere i l’Església no existirien ni tindrien raó de ser». I citant el seu predecessor, Benet XVI, ens va recordar que és Déu qui guia la comunitat cristiana. «En tot el que ha succeït, el protagonista, en una última anàlisi, és l’Esperit Sant». Per al Papa, és l’Esperit Defensor el qui està darrere dels dos esdeveniments que han sorprès els catòlics i la resta del món en aquesta Quaresma, camí de la Pasqua: la renúncia de Benet XVI i seva pròpia elecció. Ens cal mantenir-nos oberts a la fe i, amb docilitat obedient, acollir els signes dels temps, que Déu ens envia a través d’aquest nou Sant Pare.
• Una altra insistència del Papa, que ens va donar, com sortint-li del cor i de les seves més profundes conviccions: «Ah, com voldria una Església pobra i per als pobres!». I ens va explicar que escollí el nom de Francesc –que tant ha agradat a tothom- havent escoltat la crida: «no t’oblidis dels pobres!». Servir els pobres, construir la pau i respectar la creació divina. Des d’aquí hem d’interpretar la reforma eclesial que vol emprendre, i que Benet XVI i els Cardenals li han encomanat. Ajudem-lo amb la nostra pregària i amb la nostra conversió.
Fe confessant en Crist i conversió als pobres. Són les claus per a una nova primavera de l’Església, una nova reforma franciscana. Un cop més l’Esperit Sant la rejoveneix i l’envia, amb la vida nova del Ressuscitat, la frescor de l’Evangeli i les obres d’amor que el mateix Esperit li posa a les seves mans. La Quaresma i la Pasqua de 2013 les recordarem sempre, perquè l’Esperit Sant reorientà amb valentia i novetat la seva Església, a fi que es renovés i donés els fruits de fe que Déu n’espera.
