La veritat és que sempre he tingut la oportunitat de viure durant Setmana Santa la fe d’una manera molt bona i en familia.
Sempre hem marxat de Missions a poblets al voltant d’Espanya ajudant a aquelles parròquies que no sempre tenen el goig que tenim bastants de nosaltres, la possibilitat de tenir Missa cada dia de la Setmana Santa i a és a diferents hores per que nosaltres puguem escollir aquella que s’encaixi bé al nostre horari. També diferents oficis que ens ajuden a acompanyar a Jesús des de que és mort fins que resucita.
Ha estat una Setmana Santa molt diferent a totes les altres que han passat en la història. Segurament, si haguèssim estat en aquesta situació fa un vint anys, no haguès pogut viure la Setmana Santa com la he viscuda aquest 2020 ja que no hi teniem tots els recursos que hi tenim com són els móvils o la televisió. He pogut seguir bastants de les Misses mitjançant les Xarxes Socials igual que el Via Crucis o el Rosari junt amb tots els que marxem de Missions normalment.
Sí que hi faltava que hi acabés de posar una mica de la meva part per poder viure la Setmana Santa al màxim.
No ha estat una Setmana Santa d’ajudar aquelles parròquies que necessiten la nostra ajuda, sinó de reflexió i m’han sorgit preguntes com són:
- Quin missatge ens voldrà enviar Déu mitjançant fer-nos estar a casa durant aquesta Setmana Santa?
- Qué ha volgut Déu de mi durant la meva Setmana Santa confinada?
- He fet tot el que Ell volia de mi?
- Tornarà Déu a permetre que estiguem vivint aquesta situació novament?
Per això no només ha estat un tems de reflexionar i pregar, sinó també el crèixer en l’amor amb la familia i el poder veure coses que mai havia vist d’ells.