Jesús és “el qui és, el qui era, i el qui ve“, diu l’Apocalipsi (Ap 1,8). I també aquest any de 2012 “del naixement del Senyor”, Ell ve a nosaltres, i som invitats a obrir-li la porta, per a poder viure una comunió única i feliç amb Déu mateix: “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). La fe és la porta a la comunió amb Déu mateix i per això, és el nostre tresor i la nostra pau. Ja que estem a l’any de la fe, convé sacsejar la nostra mandra, treure’ns els desànims o les febleses de sobre, i demanar un cor convertit, un cor obert al pròxim. Es tracta de revifar la nostra fe en el Déu que Jesucrist ve a revelar-nos.
Em permeto recomanar-vos el llibre sobre “La infància de Jesús” de Joseph Ratzinger-Benet XVI, que acaba de sortir, i que és el tercer volum de la seva obra sobre Jesucrist, que completa els dos anteriors: “Jesús de Natzaret. Del Baptisme a la Trasfiguració” (2007), i “Jesús de Natzaret. Des de l’entrada de Jerusalem a la Resurrecció” (2011). En aquest volum aborda la temàtica que aquest Advent i aquest Nadal contemplem i celebrem en la fe de l’Església. Reflexiona el Papa per l’origen de Jesús en tant que interrogant sobre el seu ésser i la seva missió; la temàtica de l’anunciació a Maria i la concepció virginal de Jesús com a realitat història i no pas un mite; el marc històric i teològic de la narració del Naixement de Jesús; la presentació de Jesús al temple; els Mags d’Orient; i finalment el relat de Jesús al temple als seus dotze anys. Al llarg del llibre el Papa es complau a fer-nos captar que la fe en Jesús és raonable, i que els textos de la infància ens acosten a la veritat històrica i al seu misteri únic i gran. Cap al final del llibre diu el Papa: “Les paraules de Jesús són sempre més grans que la nostra raó. Superen contínuament la nostra intel•ligència. És comprensible la temptació de reduir-les, de manipular-les, per ajustar-les a la nostra mesura. Un aspecte de l’exegesi és precisament la humilitat de respectar aquesta grandesa, que sovint ens supera amb les seves exigències, i de no reduir les paraules de Jesús preguntant-nos sobre el que “és capaç de fer”. Ell pensa que pot fer grans coses. Creure és sotmetre’s a aquesta grandesa i créixer pas a pas vers ella” (pàg. 130). Que el Nadal revifi la nostra fe!
