Amb la resta de concelebrants l’Arquebisbe va obrir la Porta principal de la Catedral amb una significativa pregària inicial, que convidava els cristians a “descobrir més a fons la gràcia baptismal i a posar-se rere les petjades del nostre Salvador per oferir a tots els homes un camí de salvació i alliberament”. S’encetaven així a la Diòcesi d’Urgell els actes de l’Any de la Fe.
L’Eucaristia, en el transcurs de la qual va ser ordenat de prevere Mn. Alfons Velásquez Castanyeda, fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per una cinquantena de preveres diocesans, a més del Rector i el Vicerector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Nobert Miracle i Mn. Jaume Casamitjana, el Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya, Mn. Jaume Aymar., i l’Arxiprest de Mollerussa Mn. Jordi Orobitg. Hi van assistir un gran nombre de fidels de tots els Arxiprestats de la Diòcesi, entre els quals els familiars i molts amics de Mn. Velásquez , que el van voler acompanyar en una celebració tan assenyalada, a més dels que l’acompanyaven amb l’oració des de la seva Parròquia natal de la Sda. Família de Santa Fe de Bogotà.
La celebració va començar amb l’obertura de les portes de la Catedral com a símbol de l’obertura de l’Any de la Fe i amb una processó de tots els concelebrants vers l’interior del temple. Tot seguit l’aspersió amb l’aigua beneïda, signe i record del baptisme, i la Litúrgia de la Paraula amb els textos proposats pel Pontifici Consell per a la nova evangelització.
Després de l’Evangeli, va tenir lloc la Litúrgia de l’Ordenació amb la crida del candidat, els compromisos i la promesa d’obediència i les lletanies dels sants. El ritu central tan significatiu de la imposició de mans del Bisbe i tots els preveres assistents i l’oració consecratòria, amb els ritus posteriors de la unció de les mans del nou sacerdot, l’entrega del pa i el vi per a l’Eucaristia i el bes de pau del Bisbe i tots els germans preveres amb qui compartirà una mateixa missió i ministeri.
Després es va lliurar el Credo a un grup significatiu de persones de la Diòcesi: un prevere, el Secretari del Col•legi de Consultors, un diaca, una religiosa, el Secretari del Consell Diocesà de Pastoral, un membre de Càritas Diocesana i una catequista, i tota l’assemblea ha cantat el Credo, agraint joiosament el do de la fe.
A l’homilia, l’Arquebisbe ha recordat a l’assemblea que “els cristians som un poble que camina escoltant la veu de Déu per acollir-la en el cor, fer-la fructificar i transmetre-la a tothom, amb amor”. I encara amb més motiu amb la proclamació de l’Any de la Fe per part del Sant Pare, que ens convida, en primer lloc, “a obrir el nostre cor per retrobar la Paraula viva de Crist que ens va ser donada pel Baptisme”; i també a posar-nos al dia, a preparar-nos contra “els profetes de calamitats” que volen veure un declivi en la missió de l’Església. Ben al contrari, aquest Any de la Fe és una ocasió per a obrir les portes dels temples de bat a bat “per fer sentir la nostra veu, perquè al món ressoni la veu de la fe, de l’alegria, de l’amor” en un gran i renovat impuls d’evangelització i d’amor compromès.
Mons. Vives ha exhortat els fidels a “conèixer millor la nostra fe catòlica per testimoniar-la amb paraules convençudes i convincents plenes d’amor, i amb esperit propositiu, dialogant”, i per a això ens cal reflexionar sobre els continguts del Credo, tal com recomana el Sant Pare Benet XVI, perquè “en el Credo hi és la fe de tota l’Església i tota la fe de l’Església”. La base nuclear del Credo “és l’ensenyament de Jesús”, que ha estat formulat i desenvolupat al llarg dels temps pels apòstols i els seus successors, i que ha anat amarant les pedres seculars, mil•lenàries, de la Catedral i dels nostres temples, i les pedres vives de l’Església del nostre temps, ha explicat l’Arquebisbe d’Urgell.
Posteriorment, adreçant-se a Mn. Velásquez, li ha demanat que sigui sempre “un gran servidor de l’Evangeli i dels pobres; que la teva gran virtut sigui la caritat pastoral que brolla del cor del Bon Pastor, i que, així com el pastor acompanya el ramat sense voler arribar abans, sinó tenint més cura de les ovelles que queden endarrerides, així acompanyis vers la salvació, tant els que hi creuen com els que s’han allunyat del camí de la fe”.
Al final de l’Eucaristia, Mn. Velásquez ha adreçat unes paraules d’agraïment per a tots, i de manera molt especial per a la seva mare i la seva germana, que eren presents en la celebració. Ha agraït l’ajuda dels qui l’han acompanyat en el seu camí de discerniment i li han fet costat en la decisió d’escoltar la crida del Senyor per abraçar el ministeri del sacerdoci, així com per a l’Arquebisbe i el presbiteri d’Urgell, que des del primer dia com a seminarista el van acollir fraternalment.
També ha tingut també un record emocionat per al missioner diocesà Mons. Sebastià Bonjorn, traspassat a Bogotà el darrer gener, que va ser qui el va orientar en el camí de la fe a la seva Parròquia de la Sda. Família, i unes paraules de sincer reconeixement per a Mons. Joan Martí, Mn. Parés, que va ser “l’instrument de què es va servir el Senyor en la seva crida”, i per a Mn. Orobitg, Mn. Miracle i Mn. Navarri, que van desenvolupar la tasca de Rectors del Seminari durant la seva formació sacerdotal.
