Nota dels Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i Defensa de la Vida davant de la nova Llei sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs i davant de la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI.
L´Església té la missió en aquest món de defensar i mostrar la dignitat de cada persona humana, creada a imatge i semblança de Déu, i d´alçar la veu profèticament quan aquesta dignitat es veu amenaçada de diferents maneres.
En els darrers mesos, s’han incoat iniciatives legislatives [a Espanya] que, lluny de promoure el bé de la persona i la seva dignitat, atempten greument contra aquesta. És per això que volem convidar els membres del Poble de Déu i tots els homes i dones de bona voluntat a reflexionar sobre aquests assumptes.
En primer lloc, mostrem la nostra preocupació i el nostre rebuig davant de l’aprovació de la nova llei de l’avortament. Diversos són els aspectes reprovables d’aquesta llei entre els quals podem destacar els següents: promulgar l’avortament com a dret, l’atemptat a la igualtat que suposa permetre l’avortament dels discapacitats fins als cinc mesos i mig, la possibilitat que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares, l’obligatorietat que els metges que rebutgin fer avortaments s’hagin d’inscriure en un registre d’objectors de consciència o l’eliminació del període de reflexió abans d’avortar i de la informació sobre alternatives a l’avortament.
En segon lloc, expressem la nostra inquietud per la possible aprovació de la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, que conté al seu articulat elements realment preocupants d’imposició de la teoria queer, teoria que qüestiona radicalment la identitat sexual de les persones, en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, establint i imposant arbitràriament una única concepció antropològica.
Durant el seu pontificat el Papa Francesc ha parlat, en nombroses ocasions i sempre en to summament crític, de l’anomenada “ideologia de gènere” arribant-la a considerar un dels atemptats més grans dels nostres dies contra la dignitat humana i, potser, la major amenaça existent contra la família. Aquesta ideologia de gènere és el fonament d’aquesta nova llei de la transsexualitat.
Davant d’aquest horitzó de colonització ideològica volem recordar l’antropologia adequada que ens mostra que la persona és la unió de cos i ànima, essent el cos un bé de la creació i l’expressió de la persona.
Des d’aquest fonament sòlid expressem el següent:
1.- Són molts els testimonis de famílies, mares, joves i adolescents que han patit les conseqüències que produeix l’anomenada teoria queer o teoria del gender. A tots ells volem mostrar el nostre suport i ajuda, i estendre’ls la mà per il·luminar la perversió d’una legislació ideològica.
2.- És preocupant la implicació directa de l’Administració i dels poders públics en la promoció dels postulats de la ideologia de gènere. Un estat democràtic no pot imposar una peculiar i reduïda visió antropològica en tots els àmbits: educatiu, jurídic, sanitari, laboral, als mitjans de comunicació, a la cultura, l’esport i l’oci.
3.- És cridaner que s’hagi incrementat considerablement el nombre d’adolescents que demanen canviar de sexe sense presentar una autèntica disfòria de gènere, sinó com a manifestació d’inestabilitats afectives pròpies d’aquesta edat. Tots els estudis científics coincideixen que més del 70% dels nens que demanen canviar de sexe, quan passen l’adolescència no segueixen demanant el canvi.
4.- La despatologització de la transsexualitat s’identifica afavorint una intervenció mèdica, però sense criteris mèdics, sinó amb criteris subjectius del pacient. Despatologitzar significaria poder sol·licitar i aplicar tractament mèdic i fins i tot quirúrgic de forma arbitrària, obligant el personal sanitari a obeir els desitjos dels pacients, encara que això comporti greus riscos per a la persona. Estem davant d’un exemple clar d’irracional dogmatisme ideològic.
5.- Es regula per llei que la transsexualitat és fruit d’una elecció de la identitat de gènere, evitant que la ciència, a través de la medicina, estudiï i determini el tractament més aconsellable. Podem dir, doncs, que es nega la possibilitat de tractament psicosexual i fins i tot la necessitat d’obtenir un diagnòstic de les persones amb trastorn d’identitat de gènere, confonent el diagnòstic mèdic amb un intent d’anul·lació de la personalitat.
6.- No es pot dir que la reassignació de sexe hormonal i quirúrgic soluciona els problemes que comporta els trastorns de disfòria. Són molts els testimonis de persones que s’han sotmès a la reassignació i no n’han vist solucionada la situació. Igualment cal valorar bé els tractaments i explicar-ne les seqüeles, els efectes secundaris i les complicacions.
7.- La comunitat cristiana i, en particular, els pastors hem de desenvolupar, sempre, sentiments d’acollida envers les persones amb disfòria de gènere, a qui els assisteix el dret a ser respectats i a ser tractats amb els mitjans lícits posats a disposició per la medicina, per tal d’aconseguir el nivell de salut física, psíquica i relacional més alt i satisfactori que sigui possible, en els límits de la seva condició i en el respecte ple de la veritat i de la dignitat humana.
8.- Els fidels que es troben en aquesta situació són fills estimats del Pare, i com qualsevol altre fidel s’han convertit, a través del baptisme, en hereus de la vida eterna. Ells estan cridats per Jesucrist a la santedat i a realitzar, animats per l’Esperit Sant, la voluntat de Déu en les seves vides, unint al sacrifici de la creu els sofriments i les dificultats que puguin experimentar a causa de la seva condició.
9.- Cal alçar la veu amb força i denunciar l’ús de tractaments prematurs i irreversibles encara més quan no s’està segur de l’existència d’una autèntica Disfòria de Gènere. Les actuacions mèdiques que es duguin a terme en els menors, després d’una reflexió serena, mai no han de ser de caràcter irreversible, atesa la incertesa sobre els canvis que es poden produir en el desenvolupament de la personalitat durant les fases de la pubertat i l’adolescència.
10.- Cal respectar la llibertat de consciència i de ciència a tots els professionals dels diversos àmbits de la vida social, sense condicionar l’exercici professional en llibertat. Ens preocupa que es vulgui imposar un adoctrinament que condicioni l’exercici professional en el camp educatiu, sanitari, funció pública, judicatura, cultura, mitjans de comunicació.
L’Església és una Mare que vol sortir a trobar les dones en risc d’avortar perquè es troben soles i sense recursos, de les dones que han avortat i pateixen les conseqüències d’aquesta decisió. L’Església també acull al seu si les persones que pateixen per la seva disfòria de gènere i les famílies dels nens i adolescents que experimenten confusió en la seva identitat i necessiten acompanyament.
Demanem a Santa Maria, Mare de la Vida i Reina de la Família, que intercedeixi per nosaltres perquè ens doni creativitat per instaurar la tan necessària cultura de la vida, i caritat per atendre les persones que romanen ferides a la vora del camí.
Els Bisbes de la Subcomissió:
- Mons. D. José Mazuelos Pérez, bisbe de Canàries, president de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida
- Mons. D. Ángel Pérez-Pueyo, bisbe de Barbastre-Monçó
- Mons. D. Santos Montoya Torres, bisbe de Calahorra i La Calçada-Logronyo
- Mons. D. Francisco Gil Hellín, arquebisbe emèrit de Burgos
- Mons. D. Juan Antonio Reig Pla, bisbe emèrit d’Alcalá de Henares
Madrid 10/10/2022