A la Quaresma ens hem de deixar guiar per l’Esperit en el desert. “L’Església s’uneix cada any, durant quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al desert” (Catecisme nº 540), lloc “espiritual” de buidor, adversitat i finitud que ens pot portar al Déu Invisible. Jesús fou temptat al desert de Judea. No podem perdre de vista, camí de la Pasqua, que el deixeble de Crist és un home i una dona temptat, perquè és feble i sobretot perquè és lliure. En el desert, sense les coses que ens enlluernen i distreuen, captem millor que podríem abandonar Déu o menysprear-lo o fugir de la seva presència i del seu amor. Temptació no és pecat, sinó signe real de llibertat, de feblesa, de necessitat. La Pasqua ens fa lliures, sí, però ens cal aprendre a ser lliures, amb la llibertat dels fills de Déu. No ens planyem tant de com va de malament el món, sinó cooperem amb Crist a transformar-lo, començant per deixar que el seu Esperit Sant ens pugui transformar a cada un de nosaltres.
En els moments de desert de la nostra vida, podem experimentar el pes i el poder real del mal en la història humana: podríem equivocar les opcions fonamentals de la vida, i preferir les coses materials, “el pa”, oblidant que la Paraula de Déu és la que fa viure; podríem cercar l’espectacularitat vanitosa o la comoditat narcisista, llençant-nos despreocupadament daltabaix perquè ens recullin; i podríem acabar pactant i sucumbint a l’atracció del mal, abandonant Déu –màxima idolatria- per tal de posseir amb orgull tot el món, buscant una felicitat barata, al preu que sigui i de qui sigui. És en els moments de transfiguració i de llum, que veiem més clar el camí de la fe, la grandesa de Jesús, que acollint damunt seu el sofriment del món i les culpes de la humanitat, mor a la Creu per redimir-nos.
La Quaresma ens torna a assegurar que Crist ha vençut el diable per tots nosaltres i, si ens refiem totalment del poder del seu Esperit Sant, el Defensor, podrem vèncer totes les temptacions, ja que, pel baptisme i la confirmació, posseïm les primícies d’aquest Esperit. Ens caldrà, doncs, tot l’ajut del Crist vencedor, i tot l’exercici quaresmal, fins a la Pasqua, per fer el triple camí de la conversió: l’oració, el dejuni i l’almoina (Mt 6,1-18), tal com l’Església ens ho ha recordat des del dimecres de Cendra. Examinem-nos, doncs, si preguem prou i sovint, amb confiança i abandó a les mans del Pare del cel; si seguim el Crist i ens deixem il·luminar per Ell; si aprenem a abstenir-nos de moltes coses supèrflues, per exercitar-nos en els combats més difícils i per tenir més fam de Déu i del seu amor; i si compartim generosament els béns que hem rebut perquè els pobres tinguin el que necessiten. Llavors, la nostra alegria serà molt gran.
El Catecisme recorda solemnement que “el qui vol perseverar fidel a les promeses del seu Baptisme i resistir a les temptacions, vetllarà per adoptar els mitjans necessaris: el coneixement de si mateix, la pràctica d’una ascesi adaptada a les situacions, l’obediència als manaments divins, la pràctica de les virtuts morals i la fidelitat a la pregària” (nº 2.340). “No permeteu que caiguem en la temptació” (Lc 11,4), ens ensenyà a pregar Jesucrist: que Ell ens vingui a salvar en les nostres temptacions, ens alliberi del mal, i ens acompanyi fins a ressuscitar amb Ell.
