Jesús arriba de nou al nostre món, i com diu el Papa Francesc, “el Fill de Déu en la seva encarnació ens va invitar a la revolució de la tendresa” (EG. 88). A l’oració del primer diumenge d’Advent demanàvem “acollir-lo amb bones obres, perquè comptats entre els elegits a la seva dreta, posseïm en herència el Regne de Déu”. Les nostres bones obres ha de ser l’expressió de la tendresa de Déu. Tornem al fervor de la fe i estimem com Jesús estima.
Amb el pessebre, l’arbre, els relats evangèlics de la Infància de Jesús, la missa de Nadal… podem aprendre a viure l’amor al Senyor, que “es féu carn (=feblesa) i habità entre nosaltres” (Jo 1). Hem de viure-ho nosaltres i ajudar a viure-ho als infants i a tots els de casa. No podríem celebrar que arriba l’autor de la vida sense alegria ni conversió (cf. St. Lleó el gran). La festa que Jesús vol regalar-nos amb el seu Naixement ha de ser per a tots : obrim el cor, per tant, al Senyor que arriba, perquè reneixi en nosaltres la seva salvació; obrim la nostra llar a tots, sense exclusions, amb una reconciliació que ha de ser un tornar a començar en les relacions de família, amics, treball, poble…; obrim la nostra economia als aturats i als qui menys tenen, amb compartició solidària, amb despeses nostres austeres i raonables; donem del que som i tenim, perquè es pugui realitzar de nou el miracle de la multiplicació de l’amor, que tot ho refà i ho renova; obrim els nostres criteris i judicis tancats i autoreferencials al criteri de l’amor misericordiós de Déu i al servei preferencial dels pobres, i segurament que moltes coses canviaran. Nadal s’ha de notar en la nostra manera de viure cristiana.
El Papa Francesc, en un missatge al Cardenal de Barcelona i als participants en el “Congrés Internacional de Pastoral de les grans ciutats” fa tres setmanes, ens invitava a “seguir reflexionant, de manera creativa, sobre la manera d’afrontar la tasca evangelitzadora en els grans nuclis urbans, cada vegada en major expansió, i en els que tots necessiten sentir la proximitat i la misericòrdia de Déu, que mai no els abandona. Ell sempre sap fer-se trobadís, pren la iniciativa per oferir el sentit de la vida veritable als qui estan sols, desorientats o adolorits per les ferides provocades sovint per una societat frenètica i insolidària. L’Església té la missió de fer arribar la Bona Notícia de Jesucrist i el seu amor salvador als diferents ambients, sense témer el pluralisme i sense caure en cap discriminació. No considera una pèrdua sortir a les perifèries, o canviar els esquemes acostumats, si cal. Com a una mare, el que li interessa és el bé dels seus fills, sense escatimar esforços i sacrificis: que no els falti la llum de l’Evangeli per portar una vida fecunda d’esperança, d’alegria i de pau; que no els falti acolliment per tal de sentir-se integrats en una comunitat, sigui en circumstàncies de disgregació com de fred anonimat; que creixi en ells l’esperit d’autèntica solidaritat amb tothom, especialment amb els més necessitats.”
Càritas ens indica el bon camí, així com altres reclams de grups, associacions, i persones, que ens fan arribar el crit dels més pobres. Cal que aquests dies i sempre, fem nostra la generositat de l’Evangeli i ajudem amb obres bones i solidàriament. Què farem pels altres aquest Nadal? Quines conversions em convenen? Què m’està demanant el Senyor, que em parla a través dels necessitats? Nadal s’acosta! No fem el sord!
