Diumenge 31 de març de 2013
Estimats germans i germanes de Roma i d’arreu del món: Bona Pasqua!
És una gran alegria, al començament del meu ministeri, poder-vos donar aquest anunci: Crist ha ressuscitat! Voldria que arribés a totes les cases, a totes les famílies, especialment allà on hi ha més patiment, als hospitals, a les presons…
Voldria que arribés sobretot al cor de cadascú, perquè és allà on Déu vol sembrar aquesta bona nova: Jesús ha ressuscitat, està l’esperança per a tu, ja no estàs sota el domini del pecat, del mal. Ha vençut l’amor, ha triomfat la misericòrdia. Sempre venç la misericòrdia de Déu.
També nosaltres, com les dones deixebles de Jesús que van anar al sepulcre i el van trobat buit, podem preguntar-nos quin sentit té aquest esdeveniment (cf. Lc 24,4). Què vol dir que Jesús ha ressuscitat? Significa que l’amor de Déu és més fort que el mal i la mort mateixa, significa que l’amor de Déu pot transformar les nostres vides i fer florir aquestes zones de desert que hi ha en el nostre cor.
Això pot fer-ho l’amor de Déu. Aquest mateix amor pel qual el Fill de Déu s’ha fet home, i ha anat fins al fons pel camí de la humilitat i del lliurament d’un mateix, fins davallar als inferns, a l’abisme de la separació de Déu; aquest mateix amor misericordiós ha inundat de llum el cos mort de Jesús, i l’ha transfigurat, l’ha fet passar a la vida eterna. Jesús no ha tornat a la seva vida anterior, a la vida terrenal, sinó que ha entrat en la vida gloriosa de Déu i ha entrat en ella amb la nostra humanitat, ens ha obert a un futur d’esperança.
Heus aquí el que és la Pasqua: l’èxode, el pas de l’home de l’esclavitud del pecat, del mal, a la llibertat, de l’amor i la bondat. Perquè Déu és vida, només vida, i la seva glòria som nosaltres, és l’home viu (cf. sant Ireneu, Adv. Haereses, 4,20,5-7).
Estimats germans i germanes, Crist va morir i va ressuscitar una vegada per sempre i per a tothom, però el poder de la resurrecció, aquest pas de l’esclavitud del mal a la llibertat del bé, s’ha de posar en pràctica en tots els temps, en els moments concrets de la nostra vida, en la nostra vida quotidiana. Quants deserts ha de travessar l’ésser humà també avui. Sobretot el desert que està al seu interior, quan falta l’amor de Déu i del proïsme, quan no s’és conscient de ser custodi de tot el que el Creador ens ha donat i ens dóna. Però la misericòrdia de Déu pot fer florir fins la terra més àrida, pot fer reviure fins i tot als ossos secs (cf. Ez 37,1-14).
Heus aquí, doncs, la invitació que faig a tots: Acollim la gràcia de la Resurrecció de Crist. Deixem-nos renovar per la misericòrdia de Déu, deixem que la força del seu amor transformi també les nostres vides, i fem-nos instruments d’aquesta misericòrdia, canals a través dels quals Déu pugui regar els camps, custodiar tota la creació i fer florir la justícia i la pau.
Així, doncs, demanem a Jesús ressuscitat, que transforma la mort en vida, que canviï l’odi en amor, la venjança en perdó, la guerra en pau. Sí, Crist és la nostra pau, i implorem per ell la pau per al món sencer.
Pau per al Pròxim Orient, en particular entre israelians i palestins, que tenen dificultats per trobar el camí de la concòrdia, perquè reprenguin les negociacions amb determinació i disponibilitat, per tal de posar fi a un conflicte que dura ja massa temps. Pau per a l’Iraq, i que cessi definitivament tota violència, i, sobretot, per l’estimada Síria, per la seva població afectada pel conflicte i els tants refugiats que esperen ajuda i consol. Quanta sang vessada! I quant dolor s’ha de causar encara abans que s’aconsegueixi trobar una solució política a la crisi?
Pau per Àfrica, escenari encara de conflictes sagnants. Per Mali, perquè torni a trobar unitat i estabilitat, i per Nigèria, on lamentablement no cessen els atemptats, que amenacen greument la vida de tants innocents, i on moltes persones, fins i tot nens, estan sent ostatges de grups terroristes. Pau per l’Est la República Democràtica del Congo i la República Centreafricana, on molts es veuen obligats a abandonar casa i viuen encara amb por.
Pau a Àsia, sobretot a la península coreana, perquè superin les divergències i maduri un renovat esperit de reconciliació.
Pau a tot el món, encara tan dividit per la cobdícia dels que busquen fàcils guanys, ferit per l’egoisme que amenaça la vida humana i la família, egoisme que continua el tràfic de persones…! L’esclavitud més estesa al segle XXI. El tràfic de persones és l’esclavitud més estesa del segle XXI! Un món esquinçat per la violència lligada al tràfic de drogues i l’explotació iniqua dels recursos naturals. Pau en aquesta Terra nostra. Que Jesús Ressuscitat porti consol als que són víctimes de calamitats naturals i ens faci custodis responsables de la creació.
Estimats germans i germanes, a tots els que m’escolten a Roma i arreu del món, els dirigeixo la invitació del Salm: «Enaltiu el Senyor: que n’és de bo, / perdura eternament el seu amor. / Que respongui la casa d’Israel: / Perdura eternament el seu amor. »(Sl 117,1-2).
Francesc Papa