“S’ha dit que l’única veritable tristesa és no ser sants; podríem dir també que hi ha una única veritable misèria: no viure com a fills de Déu i germans de Crist”, afirma el Papa Francesc, citant l’escriptor francès Léon Bloy. Per tal de viure la conversió de la Quaresma, temps de preparació i camí vers la Pasqua, el Sant Pare Francesc ens ha ofert un Missatge molt suggerent. El seu text està concentrat en la pobresa, i en la pobresa de Crist en particular. Com sabem, aquest concepte de la pobresa és molt apreciat pel Papa, que en l’inici del seu pontificat ara farà un any, va voler exercir un èmfasi particular sobre aquesta dimensió de la vida del cristià. També ens alerta contra tres tipus de misèria, misèria material, moral i espiritual, que afecten l’ésser humà.
Destaca dues grans qüestions: La pobresa de Crist i el testimoniatge dels cristians. En subratllo 10 punts: 1. “Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa: “Jesucrist, essent ric, es va fer pobre per vosaltres…“. Crist, el Fill etern de Déu, igual al Pare en poder i glòria, es va fer pobre. 2. “Déu no va fer caure sobre nosaltres la salvació des de dalt, com l’almoina de qui dóna part del que per a ell és superflu, amb aparent pietat filantròpica. L’amor de Crist no és això!”. 3. Quan Jesús es fa batejar pel Baptista, no ho fa perquè necessiti penitència o conversió, sinó per estar enmig de la gent necessitada del perdó; entre nosaltres, pecadors; i per carregar amb el pes dels nostres pecats. Tot per consolar-nos, salvar-nos, alliberar-nos de la misèria. 4. Jesús ens convida a prendre el seu ‘jou suau’, i ens convida a enriquir-nos amb aquesta ‘rica pobresa’ i ‘pobre riquesa’ seves, a compartir amb Ell el seu esperit filial i fratern, a convertir-nos en fills en el Fill (cf. Rm 8,29).
I sobre el testimoni dels creients : 5. “La riquesa de Déu no pot passar a través de la nostra riquesa, sinó sempre i només a través de la nostra pobresa, personal i comunitària, animada per l’Esperit de Crist”. 6. “Els cristians estem cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a realitzar obres concretes per tal d’alleujar-les. La misèria no coincideix amb la pobresa, la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança”. 7. “La misèria material és la que habitualment anomenem pobresa i toca a tots els qui viuen en una condició que no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i dels béns de primera necessitat. Cal que les consciències es converteixin a la justícia, a la igualtat, a la sobrietat i al compartir”. 8. “No és menys preocupant la misèria moral, que consisteix a convertir-se en esclaus del vici i del pecat. Quantes famílies viuen angoixades per la dependència de l’alcohol, les drogues, el joc o la pornografia! I quantes persones es veuen obligades a viure aquesta misèria per condicions socials injustes, per falta d’un treball, la qual cosa els priva de la dignitat que dóna portar el pa a casa, per falta d’igualtat respecte dels drets”. 9. “Aquesta forma de misèria [moral], que també és causa de ruïna econòmica, sempre va lligada a la misèria espiritual, que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor”. 10. “La Quaresma és un temps adequat per despullar-nos, i ens farà bé preguntar-nos de què podem privar-nos per tal d’ajudar i enriquir els altres amb la nostra pobresa. No oblidem que la veritable pobresa fa mal: no seria vàlid un despullar-se sense aquesta dimensió penitencial.” El Papa acaba dient que desconfia de l’almoina que no costa i no fa mal.