Benvolgudes nenes i benvolguts nens!
S’acosta la vostra primera Jornada Mundial, que serà a Roma els dies 25 i 26 del proper mes de maig. Per això m’ha semblat bé enviar-vos un missatge. M’alegra que pugueu rebre’l i agraeixo a tots els qui treballen perquè això sigui possible.
L’adreço en primer lloc a cadascun de vosaltres personalment, a tu, benvolguda nena, a tu, benvolgut nen, perquè «ets valuós» als ulls de Déu (Is 43,4), com ens ho ensenya la Bíblia i com Jesús ho va demostrar tantes vegades.
Al mateix temps aquest missatge l’envio a tothom, perquè tots vosaltres sou importants, i perquè junts —els que esteu a prop i els que esteu lluny— manifesteu el desig de cadascun de nosaltres de créixer i renovar-se. Vosaltres ens recordeu que tots som fills i germans, i que ningú no pot existir sense algú que el porti al món, ni créixer sense tenir altres persones a qui estimar i de qui sentir-se estimat (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 95).
D’aquesta manera, tots vosaltres, nenes i nens, que sou l’alegria dels vostres pares i de les vostres famílies, sou també l’alegria de la humanitat i de l’Església, on cadascú és com una baula d’una cadena llarguíssima, que s’estén del passat al futur i que cobreix tota la terra. Per això us aconsello que escolteu sempre amb atenció els relats dels adults: de les vostres mares i els vostres pares, dels vostres avis i els vostres besavis! I alhora no oblideu a tots els qui d’entre vosaltres, tot i ser tan petits, ja estan lluitant contra malalties i dificultats, a l’hospital o a casa seva, als qui són víctimes de la guerra i de la violència, als qui pateixen la fam i la set, als qui viuen al carrer, als qui es veuen obligats a ser soldats o a fugir com a refugiats, separats dels seus pares, als qui no poden anar a l’escola, als qui són víctimes de bandes criminals, de les drogues o d’altres formes d’esclavitud, dels abusos. En definitiva, a tots aquells infants als qui encara avui se’ls roba la infància cruelment. Escolteu-los, o millor encara, escoltem-los, perquè amb el seu patiment ens parlen de la realitat, amb els ulls purificats per les llàgrimes i amb el desig constant de bé que neix del cor de qui ha vist veritablement com n’és de terrible el mal.
Els meus petits amics, per a renovar-nos a nosaltres mateixos i el món, no n’hi ha prou que estiguem units entre nosaltres: cal que estiguem units a Jesús. D’ell rebem molt coratge, perquè està sempre al costat nostre, el seu Esperit ens precedeix i ens acompanya pels camins del món. Jesús ens diu: «Jo faig noves totes les coses» (Ap 21,5); aquestes són les paraules que he escollit com a tema per a la primera Jornada Mundial. Aquestes paraules ens conviden a esdevenir àgils com els infants per a comprendre les novetats que l’Esperit suscita en nosaltres i al nostre voltant. Amb Jesús podem somiar una humanitat nova i comprometre’ns per una societat més fraterna i atenta a la nostra casa comuna, començant per les coses senzilles, com saludar els altres, demanar permís, demanar disculpes, dir gràcies. El món es transforma, abans que res, per mitjà de les coses petites, sense avergonyir-se de fer només petits passos. És més, la nostra petitesa ens recorda que som fràgils i que ens necessitem els uns als altres, com a membres d’un sol cos (cf. Rm 12,5; 1Co 12,26).
I hi ha quelcom més. Benvolgudes nenes i benvolguts nens, no podem arribar a ser feliços tot sols, perquè l’alegria creix en la mesura que es comparteix; ja que neix amb la gratitud pels dons que hem rebut i que alhora compartim amb els altres. Quan allò que hem rebut ho guardem només per a nosaltres, o fins i tot fem una rebequeria per aconseguir aquest o aquell regal, en realitat ens oblidem que el do més gran som nosaltres mateixos, els uns per als altres; nosaltres som el “regal de Déu”. Els altres dons serveixen, sí, però en la mesura que ens ajuden a estar junts; si no els fem servir per a això sempre estarem insatisfets i mai no ens seran suficients.
En canvi, si estem junts tot és diferent! Penseu en els vostres amics; que bonic és estar amb ells, a casa, a l’escola, a la parròquia, a l’esplai o el grup escolta, a tot arreu; jugar, cantar, descobrir coses noves, divertir-se, tots junts, sense deixar ningú enrere. L’amistat és molt bonica i només creix així, compartint i perdonant, amb paciència, coratge, creativitat i imaginació, sense por i sense prejudicis.
I ara vull confiar-vos un secret important: per a ser realment feliços cal pregar, pregar molt, tots els dies, perquè la pregària ens connecta directament amb Déu, ens omple el cor de llum i d’escalfor i ens ajuda a fer-ho tot amb confiança i serenor. També Jesús pregava sempre al Pare. I sabeu com l’anomenava? En la seva llengua li deia senzillament Abbà, que significa Pare (cf. Mc 14,36). Anomenem-lo així també nosaltres i el sentirem sempre proper. Ens ho va prometre el mateix Jesús, quan ens va dir: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells» (Mt 18,20).
Benvolgudes nenes i benvolguts nens, sabeu que el maig em trobaré a Roma amb molts de vosaltres, que vindreu de tot el món. I aleshores, per a preparar-nos bé, us recomano pregar usant les mateixes paraules que Jesús ens ha ensenyat: el Parenostre. Reciteu-lo tots els matins i tots els vespres, i també en família, amb els vostres pares, germans, germanes i avis. Però no com una fórmula, no! Sinó pensant en les paraules que Jesús ens ha ensenyat. Jesús ens crida i ens vol protagonistes, amb Ell, d’aquesta Jornada Mundial, constructors d’un món nou, més humà, just i pacífic.
Ell, que s’ha ofert a la creu per a reunir-nos a tots en l’amor; Ell, que ha vençut la mort i ens ha reconciliat amb el Pare, vol continuar la seva obra en l’Església per mitjà nostre. Penseu en això, especialment els qui us esteu preparant per a rebre la Primera Comunió.
Benvolguts, Déu, que ens estima des de sempre (cf. Jr 1,5), té per a nosaltres la mirada del pare més amorós i de la mare més tendra. Ell no s’oblida mai de nosaltres (cf. Is 49,15) i cada dia ens acompanya i ens renova amb el seu Esperit.
Juntament amb Maria santíssima i sant Josep preguem amb aquestes paraules:
Veniu, Esperit Sant,
mostreu-nos la vostra bellesa
que es reflecteix en els rostres
de les nenes i els nens de la terra.
Veniu, Jesús,
que feu noves totes les coses,
que sou el camí que ens condueix al Pare,
veniu i quedeu-vos amb nosaltres.
Amén.
Roma, Sant Joan del Laterà, 2 de març de 2024.
FRANCESC
