En l’Any de la misericòrdia dirigim avui l’atenció al col·lectiu de persones privades de llibertat, i a tots els qui estan relacionats amb les presons. L’Any de la misericòrdia ens hi urgeix, recollint el mandat del mateix Senyor: “Estava a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). I destaquem avui la Pastoral penitenciària de la Diòcesi.
Hi ha molta angoixa i sofriment rere els murs d’una presó! Rere cada persona, hi ha una història única, singular i irrepetible, moltes vegades construïda pels fracassos, dels quals no tan sols els privats de llibertat en són els únics responsables. No jutgem ni condemnem. Provem de comprendre i escoltar. Potser així es desvetllarà la reacció del millor de cada un d’ells, i actuarà la força guaridora de la misericòrdia divina, capaç d’esmenar les errades més grans.
Els familiars dels empresonats necessiten ser molt forts, i no s’haurien de sentir abandonats a l’hora de la desventura. Potser se’ns demana a les comunitats cristianes una certa complicitat i tendresa per a aquells que no compten amb res més que amb la seva gran soledat.
Les presons són abstractes però els presos són molt concrets. A Andorra n’hi ha 48 a La Comella, i uns 9.000 a tot Catalunya, i uns 50.000 a Espanya. I per això considerem també els funcionaris que treballen a les presons, que sovint són oblidats. També a la societat actual li convindria escoltar-los més en els seus problemes i dificultats, perquè no abdiquin de la seva necessària funció d’adreçar sendes tortuoses per tal que es pugui obrir pas sense entrebancs l’esperançat ressorgir d’una vida nova per a molts. La justícia i les presons no poden abdicar de ser restauratives, contra tot pronòstic pessimista.
Per què no escoltem més tant de dolor inútil, tant de sofriment absurd de les víctimes de tots els delictes? Sense manipular-les ni utilitzar-les. Que trobin força i consol, que segur que ho esperen. Hem de ser capaços de donar-los suport incondicionalment, de reparar els seus trencaments, de rentar les seves ferides i facilitar, finalment, que la indulgència desbanqui la revenja. Cal intentar–ho sempre i fer possible el perdó i la reconciliació!
També el nostre interès s’ha de fixar en el sistema penal que tenim. En comptes de la revenja, del mer enduriment de penes, de la punició, cerquem inventar noves mesures perquè la prevenció social, el tractament, la reinserció, els drets humans i la reconciliació siguin el nord i guia del propi sistema penitenciari.
Davant tantes i noves classes d’esclavitud, l’Església treballa en la Pastoral Penitenciària amb molts altres que donen temps, interès i paciència des de “Justícia i Pau”, i des de diverses ONGs, com a voluntaris al servei de la rehabilitació i la dignitat dels qui han hagut de passar per la duríssima prova de la pèrdua de llibertat. Valorem i sostinguem el seu esforç perquè puguin cooperar en un autèntic treball social i una audaç pastoral de justícia i llibertat, que busqui prevenir el delicte, superar la presó, reintegrar el pres i facilitar la reconciliació i la pau social.